Corria el 14 de març del 1900 quan la llavors reina regent Maria Cristina, mare d'Alfons XIII, concedí a la vila d'Inca la categoria de ciutat. Quan tot just resten vuit mesos per arribar a tan simbòlic aniversari ja s'han començat a donar les primeres passes per celebrar el centenari.

El cronista oficial de la vila, Gabriel Pieras, ha rebut l'encàrrec per part de l'Ajuntament de preparar un complet projecte d'activitats. El programa tendrà un caràcter cultural i inclourà exposicions, conferències, debats, etc.... De la tasca de concretar el programa commemoratiu se n'encarregaria una comissió que, sota el lema «Inca, cent anys ciutat», integraria persones relacionades amb el món de la política, de la cultura, de l'economia, de la religió i de les entitats cíviques.

A les actes de la corporació que encara es conserven i que estava presidida pel batle Joaquim Gelabert Massip i Vich, se cita que els motius d'aquest foren «l'augment de la població, l'existència d'unes pròsperes agricultura i indústria i també per la seva adhesió a la corona». En efecte, Inca era a principis de segle una població en plena efervescència econòmica i social. Així ho narra Gabriel Pieras fent referència al gran desenvolupament industrial i comercial de la ciutat, que també comptava amb una important agricultura. Amb més de 9.000 habitants la vila tenia un prestigi comercial gràcies al tren que hi havia arribat dècades abans. Aquest moment d'eufòria també es traslladava a l'àmbit polític. Les grans famílies d'Inca comptaven amb membres que eren diputats provincials a Madrid.

El més curiós de tot el procés de nomenament de ciutat és que en cap lloc s'ha trobat que l'Ajuntament demanàs la distinció.