L'aspirant Francesc Antich, candidat del PSIB-PSOE a la presidència del Govern, assetjà ahir el seu adversari del Partit Popular en un emocionant cara a cara electoral que obligà el moderador, Gaspar Sabater, a alterar l'estructura pactada per al debat.

Milers de telespectadors i de radioients pogueren assistir al primer encontre d'aquest tipus de la història de les Balears. I conclusions sobre qui en va sortir guanyador i en quin grau a part, constataren la revelació d'un Francesc Antich hàbil dialècticament, fresc i d'imatge franca i relaxada que assetjà un Jaume Matas sobre el qual els setze anys de govern "l'aval que li havia de garantir la victòria sobre l'inexpert i desconegut aspirant d'un partit que no travessa pels seus millors moments", sobre el qual "dèiem" els setze anys de Govern es convertiren més amb un problema que amb una arma.

En un debat d'aquest tipus la clau consisteix a establir davant els espectadors qui examina qui.
Jaume Matas, des de l'exercici del poder i la seguretat que li donen les possibilitats d'aconseguir la majoria absoluta" interrogà Antich sobre el seu programa electoral i sobre les condicions en què el podria aplicar, si estava sotmès a pactes amb radicals.

Antich enfocà el debat cap el plantejament dels problemes pendents, sense caure en l'error de negar l'evidència de la bonança econòmica.
Matas es veia aleshores obligat a fer balanç de la gestió realitzada per ell i pels seus antecessors en el poder. L'actual president posava damunt la taula les solucions a l'ampli repertori de qüestions pendent que l'aspirant li tirava en cara.

Aleshores frases com «hem de donar una oportunitat a Campos» eren sotmeses a una nova interregoció ara feta d'àcid sulfùric: «Per què Campos no ha tingut una oportunitat? Qui ha governat durant aquests anys? Qui havia de donar solucions? On era vostè senyor Matas? Perquè vostè no és un qualsevol, vostè és el president del Govern».

Empirisme

Els fets, les realitzacions, el gran avantatge de qui va presentar la feina feta, es giraven per moments en contra del campió popular, que comprovava tenir un enemic en l'empirisme d'Antich. «Ha solucionat el problema de l'aigua? Vagi a Campos, a Santanyí, a Algaida i ho demani, senyor Matas, si el problema de l'aigua s'ha arreglat», martellejava l'aspirant socialista, sempre respectuós amb els partits que ha tingut de companys de viatge en el Pacte de Progrés.

Matas insistia a evidenciar la feblesa del partit socialista, al qual fins i tot arribà a elogiar com a força de Govern. Antich no el va correspondre en cap moment, mentre que Jaume Matas continuava envestint-lo amb el Pacte Progresista d'Eivissa i, sobretot, amb l'aliança amb Esquerra Republicana de Catalunya.

El líder dels socialistes mallorquins li tirava aleshores a la cara la «divisió interna» del PP-Balears i el pacte amb CiU i el PNB que ha mantingut Aznar tres anys al Poder: «El PNB concorre en coalició amb Esquerra Republicana a les eleccions al Parlament Europeu, senyor Matas», «Senyor Matas, on diu el programa del Pacte Progressista que defensam la independència d'Eivissa i Formentera.

I tots dos es tornaven a trobar en la pregunta: «Expliqui'm el seu programa, perquè encara no n'he sentit ni una paraula».
La veritat sia dita, cap dels dos va parlar massa del programa. Matas enumerava tot allò que havia aconseguit per a les Balears durant els tres anys del seu mandat i Antich li recordava que el PP havia governat durant un període de setze anys, perquè «vostè, senyor Matas, és l'hereu polític de Gabriel Cañellas i aquesta comunitat demana noves formes de governar».

L'artilleria pesada que el socialista hauria pogut descarregar aquí quedava en al·lusió. En cap moment va fer ús del cas Túnel de Sóller o del Cas Calvià. Per ventura perquè bastava al·ludir i per ventura perquè li haurien pogut retreure altres afers que el seu partit ha protagonitzat a escala estatal.

«Tu»

En un moment donat, Matas es veiè desbordat per l'adversari i perdé la consciència del lloc on es trobava. Tractà de «tu» Francesc Antich, que mai en cap moment no abandonà el cortès distanciament del vostè que marquen les regles del debat.

Aquests detalls més que la solidesa dels arguments o la coherència del discurs marquen la diferència entre els dos adversaris.
La diferència, però, l'hauran de jutjar els electors per moltes coses més que aquest debat. Hi haurà més paperetes a les urnes que les de Matas i de Francesc Antich.