Després d'una primera setmana de campanya ben farcida d'actes, els candidats de les principals forces polítiques intensifiquen la seva activitat. L'arribada del cap de setmana suposa envestir una autèntica i inacabable ruta electoral, que porta els candidats a menjar-se una quantitat impressionant de quilòmetres, recorrent l'Illa d'un extrem a l'altre. Aquest frenesí ja es va poder apreciar tot just anit amb la vertadera marató que alguns polítics realitzaren divendres passar al vespre.
Maria Antònia Munar va ser la guanyadora de la ruta, ja que començà la vetlada a Santa Maria, la continuà a ses Salines i acabà a Muro, on va ser rebuda, passada ja la mitjanit, com una autèntica reina, enmig d'una gran ovació.
Munar va centrar els seus discursos, tots ells summament curts per mor de l'agenda però ben carregats, a atacar frontalment la gestió del Partit Popular al capdavant del Govern balear. Transports, medi ambient, urbanisme, finançament autonòmic compongueren la línia de Munar, que no va estalviar paraules desqualificadores contra el PP i contra el president Matas.
Els del PP, per la seva banda, foren els més espectaculars, si més no en la demostració de mitjans que oferiren a sa Pobla, amb un multitudinari míting celebrat al poliesportiu cobert, en el qual Jaume Font va ser, una vegada més, la gran estrella de la nit acompanyat del secretari d'estat de relacions amb les Corts, José Maria Michavila.
El president Matas arribà a mitjan acte, procedent de Llubí. Quan entrà, despertà els més de mil assistents que hi havia i que no estaven encara del tot engrescats amb els primers parlaments. Matas enfocà la seva intervenció a posar a parir el Pacte de Progrés, al qual negà qualsevol possibilitat de convertir-se en una alternativa de govern viable. Fou, emperò, especialment dur amb el PSM i més encara amb el seu candidat, Pere Sampol. Matas reconegué públicament que no es volia ni imaginar com podria funcionar un govern amb Sampol com a conseller d'Educació o amb el candidat d'EU, Eberhard Grosske, com a titular de la cartera d'Economia. En aquest sentit, esmentà que un govern d'esquerres podria suposar per a les Illes un retrocés de més de 50 anys.
