La Conselleria de Sanitat no pot dur endavant cap expedient sancionador que es fonamenti en els resultats analítics dels seus laboratoris, segons documenta el Partit Socialista de Mallorca (PSM). La raó? Que aquests laboratoris no estan acreditats segons les exigències del Reial Decret 1397/95, una transposició de la normativa europea sobre aquesta matèria.
Concretament afecten el tercer article d'aquest decret, el qual estableix "com condició obligada per a la vàlida participació en control oficial dels productes alimentaris des del 31 d'octubre de 1998" que els laboratoris públics i privats han de cumplir un seguit de normes (EN 45.001 i EN 45.002), de manera que «els laboratoris que no compleixin els criteris d'avaluació no podran ser autoritzats al control dels productes alimentaris», sempre segons les fonts esmentades, que es fonamenten en un sector de biòlegs.
De fet, els laboratoris de la Conselleria a Palma, Manacor, Inca, Eivissa i Maó estan en procés d'acreditació; però el PSM informa que alguns dels tècnics dubten «que finalment puguin cumplir les exigències i, per tant, acreditar-se». El document al qual ha tingut accés Diari de Balears no especifica les raons.
Aquests laboratoris efectuaren un total de 3.796 anàlisis bromatològiques i 1.795 d'aigües per al consum humà a l'any 1997. Cap d'aquestes proves no serveix com mesura oficial.
En conseqüència, la Conselleria ha quedat fermada de mans per tal de garantir les condicions sanitàries d'aliments i aigües, tot i que té la possibilitat de contractar empreses privades. Alguns dels biòlegs sospiten que aquesta és la intenció de la Conselleria: donar suport al sector privat a expenses de la inòpia pública.
De fet, no sembla haver-hi cap raó que justifiqui la manca de regulació en els laboratoris públics des que el Ministeri d'Indústria establí línies d'ajuda per a l'acreditació de laboratoris amb l'Ordre del 25 d'abril de 1997; en el text legal s'obrien portes a convenis amb les comunitats autònomes que, en el cas de les Illes Balears, no s'han signat.
