El tres d'abril de 1979 Palma visqué una gran festa de l'esquerra, enmig de la sorpresa dels mateixos beneficiats, que no s'acabaven de creure que havien guanyat les primeres eleccions municipals democràtiques.

La capital es convertí, des d'aquells moments, i fins a la victòria de Joan Fageda, en una «taca roja» enmig d'un mapa polític de Mallorca que certificava un predomini conservador a tota l'Illa. Una govern de coalició entre el PSOE, el PCE i el PSM duia a la batlia un desconegut Ramon Aguiló i condemnava a l'oposició Jeroni Saiz, candidat d'UCD. Un detall important, Gabriel Cañellas, que es presentava per AP, no aconseguí l'acta de regidor a Cort. Les municipals coincidiren amb les eleccions preautonòmiques i en aquestes sí que la dreta aconseguí mantenir un predomini que ja havia quedat palès en els comicis a Corts.

La llista d'UCD, encapçalada per Jeroni Albertí, va obtenir el 48'08% dels vots i 14 consellers. A molta distància quedava la segona força política, el PSOE amb el 26'7% i set consellers. El PSM donà la sorpresa i arribà a l'11'5% dels sufragis, la qual cosa li proporcionà dos consellers. Finalment el PCE, amb un 6'89% dels vots, n'obtingué un. El Consell General Interinsular fou la primera institució d'autogovern de les Balears, abans de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia i de la constitució del Parlament i del Govern balear.