El regidor socialista Cristòfol Salvà acusà en el ple de dijous
el delegat de Vies i Obres de l'Ajuntament de Santa Margalida, Joan
Ferragut, d'haver fet servir el càrrec polític per «coaccionar» i
«intimidar» el secretari general del PSOE, que fa feina a la
Brigada d'Obres, Antoni Alemany.
Encara que el batle popular, Antoni del Olmo, va interrompre de
cop les acusacions donant per acabada la sessió plenària, la
disputa va continuar als passadissos de la Casa Consistorial. «Que
creus que et trauré les pistoles», saltà exaltat Del Olmo, davant
la bateria d'acusacions llançades per un descontrolat Cristòfol
Salvà. «S'ha acabat la sessió», sentencià a continuació el batle.
Però, els socialistes no callaven i les acusacions creuades se
succeïen. Mentrestant, Ferragut apuntà inquisitivament Salvà, i
repetí: «Pus mai més no em tornis a amenaçar aquí».
En el passadís hi va haver moments força calents. La tensió anà
creixent a mesura que es recordaren les paraules que Joan Ferragut
tingué amb el secretari general. Alertats pels crits, dos agents de
la Policia Local pujaren fins al pis de dalt, mentre des de
l'escala el secretari municipal demanava «calma señores».
Després, el mateix treballador de la Brigada d'Obres i secretari
general de la junta local del PSOE a Santa Margalida, Antoni
Alemany, explicà que tot l'enrenou prové d'unes demandes fetes per
ell a l'equip de govern. Alemany explicà que «en zona rústica,
l'Ajuntament ven aigua a segons qui i jo vaig demanar al batle que
també me'n donassin perquè si en donen als altres també en puc
tenir jo. Però ell hi va posar emperons i jo li vaig dir que no
me'n donava perquè som de l'altre costat (del PSOE)».
Aquesta demanda no va anar més enllà fins que Ferragut,
aprofitant que el batle era a la ITB, demanà al treballador de la
Brigada que pujàs fins al despatx per tractar la qüestió. Allà,
però, es varen deixar caure «paraules majors». Ferragut va retreure
a Alemany que havia parlat malament del PP. «M'han dit que ens
critiques per la Casa de Cultura, que dius que tenim la pell tan
rostida que no hi ha res que ens fa tornar vells. I jo li vaig dir
que mai no he parlat d'ells a la feina, tampoc no ho vaig fer
aquell dia a la Casa de Cultura. Després va ser quan Ferragut em va
intentar intimidar dient-me: A partir d'avui t'agrairia que
t'abstinguessis de criticar-nos i murmurar-nos perquè com empleat
de l'Ajuntament seria una mala imatge i tens el teu grup socialista
per parlar, ja parlarà en Miquel Cifre».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.