Malgrat les intencions polítiques d'aturar el creixement urbanístic a Mallorca, un total de 5.690 habitatges es finalitzaren l'any passat a l'illa gran, dels 10.000 que es projectaren. Però el més curiós és el canvi de preferències dels ciutadans mallorquins a l'hora d'establir la seva residència als darrers anys.

En aquest sentit, s'està produint una espècie «d'emigració» dels nuclis urbans cap al camp. Desplaçament que s'intensifica amb la compra de xalets per part de ciutadans centreeuropeus. Així, el 82 per cent del total de la superfície que es va edificar l'any passat va ser ocupada per habitatges unifamiliars.

Segons informà el col·legi d'Aparelladors, dels gairebé 2 milions de metres quadrats construïts, el 70% correspongué a xalets aïllats, un 12% a adossats i només 18 de cada cent varen ser ocupats per solars i edificis plurifamiliars. En canvi, la xifra de construccions d'aquests darrers tipus d'habitatges suposa un 62'5% per un 37'5 dels unifamiliars, la qual cosa significa que els xalets i adossats ocupen molt més espai.

Pel que fa al 99, i malgrat que les previsions apunten a un alentiment de la construcció, el gener d'enguany s'han visat per tramitar el seu inici un total de 871 habitatges, mentre que l'any passat només se'n visaren 736. En aquest sentit cal matisar que no tots els edificis visats acaben construint-se.