Poblers, artanencs i gloses de picat...

Eren prop de les 13.00 hores. L'ambient se semblava al d'una reunió de diplomàtics anglesos. Les sopes i el frit feren la seva aparició damunt les estovalles i ningú no podia distreure's. Arribat el dolç, la cosa començà a encalentir-se.

Els poblers, encapçalats per un grup de nins i jovenells, començaren a fer sonar les ximbombes amb la sonada acostumada per les cançons de llaurar el camp. Una artanenca infiltrada a la zona dels poblers fou l'encarregada de contestar-li. Així començà la disbauxa.

Amb la major rapidesa que permeten les cames, l'amo en Joan «Metxo» anà a cercar l'armament dels artanencs. De sobte els crits i escardells feren acte de presència. Canyes i ximbombes de llaunes i bidons feren l'entrada. El batle, Montserrat Santandreu, es posava gairebé al capdavant de la comparsa amb la seva paperera de Coca-Cola transformada en instrument. L'enfrontament estava servit. Fent colla començaren amb les seves gloses fins que alguns solistes llançaren l'envit als poblers, més fins i delicats que els artanencs.

Al final, els amfitrions s'endugueren el major trumfo i els poblers gairebé sortiren escaldats del rebombori que s'armà.

L'any que ve, a sa Pobla
La trobada de glosadors de picat que es dugué a terme a Artà començà l'any passat com a intercanvi de «germanor» entre aquests dos pobles que capitalitzen les festes de Sant Antoni a tot l'Illa. El motiu era que els veïns d'un poble no poden anar a l'altre perquè tenen massa bauxa a ca seva i decidiren trobar-se entre ells. L'any que ve sa Pobla convida.