El bar Central d'Artà fou l'escenari ahir d'un encontre del tot singular, tant pel que esdevingué al seu interior com pel resultat final.
A la banda més propera de la porta de sortida es trobaven prop d'una quarantena de poblers armats amb ximbombes. Enfront d'ells, amb majoria de nombre, els artanencs, que encara no havien tret les seves.

Eren prop de les 13.00 hores. L'ambient se semblava al d'una reunió de diplomàtics anglesos. Les sopes i el frit feren la seva aparició damunt les estovalles i ningú no podia distreure's. Arribat el dolç, la cosa començà a encalentir-se.

Els poblers, encapçalats per un grup de nins i jovenells, començaren a fer sonar les ximbombes amb la sonada acostumada per les cançons de llaurar el camp. Una artanenca infiltrada a la zona dels poblers fou l'encarregada de contestar-li. Així començà la disbauxa.

Amb la major rapidesa que permeten les cames, l'amo en Joan «Metxo» anà a cercar l'armament dels artanencs. De sobte els crits i escardells feren acte de presència. Canyes i ximbombes de llaunes i bidons feren l'entrada. El batle, Montserrat Santandreu, es posava gairebé al capdavant de la comparsa amb la seva paperera de Coca-Cola transformada en instrument. L'enfrontament estava servit. Fent colla començaren amb les seves gloses fins que alguns solistes llançaren l'envit als poblers, més fins i delicats que els artanencs.

Al final, els amfitrions s'endugueren el major trumfo i els poblers gairebé sortiren escaldats del rebombori que s'armà.

L'any que ve, a sa Pobla
La trobada de glosadors de picat que es dugué a terme a Artà començà l'any passat com a intercanvi de «germanor» entre aquests dos pobles que capitalitzen les festes de Sant Antoni a tot l'Illa. El motiu era que els veïns d'un poble no poden anar a l'altre perquè tenen massa bauxa a ca seva i decidiren trobar-se entre ells. L'any que ve sa Pobla convida.