Dues dades poden aportar una idea de la realitat actual dels habitatges a Mallorca i, indirectament, de si la necessitat de la construcció de més cases és autèntica: un 25 per cent dels habitatges de l'Illa són secundaris i d'aquests, un 90 per cent foren construïts de manera irregular o il·legal.
A aquestes dues dades n'hi podem afegir una tercera, prou significativa: la capacitat dels habitatges desocupats i dels anomenats «de segona residència» suma 400.000 places, quantitat que representa el 60 per cent de la població de Mallorca. Aquestes xifres són recollides per les directrius d'ordenació territorial (DOT), reflectint una situació que en els darrers anys ha constituït el gran debat d'aquesta comunitat: la necessitat de posar límit al creixement urbanístic.
Els darrers censos immobiliaris indiquen que a l'Illa hi ha 186.911 habitatges principals o «de primera residència», que suposen només un 58 per cent del total de cases. La ratio habitant/habitatge és de 2'99, molt diferent de la ratio dels anys 30, que era entre 8 i 10 persones per casa.
L'evolució del creixement d'immobles de primera residència mostra un fort increment entre 1950 i 1980. Concretament, les cases edificades des de l'any 1970 suposen un 42 per cent del total, però aquest ritme es modera a partir de 1980. La reducció és encara més notable des de l'any 1991, en correspondència amb una desacceleració del creixement de la població.
