Reigiosa es mostra contrari a la «imposició» del català per llei

«A més, parlant de l'àmbit de l'Administració de Justícia, la realitat de les Illes Balears demostra que qualsevol funcionari o professional del sistema pot fer servir el castellà o el català indistintament. Com és normal s'accepta qualsevol escrit en català sempre, és clar, que compleixi amb els requisits formals corresponents», comentà el president.

Reigosa opta per una implantació progressiva de la llengua catalana, sense obligar ningú i sense traumes. Seria una autèntica barbaritat obligar a aprendre català un jutge, per exemple, que vingués de Castella. Jo sempre he estat en contra de les imposicions per llei i més en un àmbit, com és el judicial, que de moment no planteja cap entrebanc. I és que no es tracta de crear problemes allà on no hi ha», afegí el president Reigosa.

Aquestes declaracions coincideixen plenament amb les efectuades dies enrere pel seu amic i homònim a Catalunya, Guillem Vidal.
Vidal manifestà el seu rebuig envers «imposar la força política en l'ús del català a l'Administració de Justícia», criteri contrari al que sosté la consellera de Justícia de la Generalitat, Núria de Gispert.

«No és una solució fàcil que es pugui aconseguir a cop de decret. Difícilment introduirem el català a la justícia amb una aplicació rigorosa i coactiva de les lleis vigents. Malgrat que aquestes estiguin ben orientades no és aquesta la manera de potenciar l'ús de la llengua catalana als tribunals», declarà el president del Tribunal de Justícia de Catalunya.