La Corporació municipal de Palma va fer entrega dijous passat de
les seves distincions anuals, que enguany han honorat Francesc de
Borja Moll com a fill il·lustre de la ciutat; Llorenç Bisbal, com a
fill predilecte; i Remígia Caubet, Pere Antoni Serra i Teodor
Úbeda, com a medalles d'or.
L'acte tingué lloc a la sala de plens de Cort, que resultà
minúscula per acollir tota la gent que volgué participar en un acte
que es perllongà durant dues hores.
Presídí la cerimònia el batle Joan Fageda. La representació de
la Comunitat recaigué en el president del Parlament, Joan Huguet, i
la del Govern, en Rosa Estaràs. També hi varen ser presents
Catalina Cirer "que participà en els actes de la festa de
l'Estendard engalanada de pagesa" i la presidenta del Consell de
Mallorca, Maria Antònia Munar. Altres personalitats assistents
foren Francesc Antich, Pere Sampol, Damià Pons i Pons, Àngel
Reigosa, Antonio de Vicente Tutor, Rafel Perera, Baltasar Porcel,
Jaume Mir i Paulí Buchens, juntament amb la major part dels
regidors de la corporació.
Remígia Caubet
La regidora Carme Sagrado exposà els mèrits pels quals l'artista
Remigia Caubet rep la medalla d'or de la ciutat. Sagrado destacà
les diferents etapes de la trajectòria artística de Remígia Caubet,
en les quals posà un èmfasi especial en aquelles obres que
actualment ocupen espais públics de Palma, entre les quals cità la
figura de Nuredduna com una de les peces més emblemàtiques de
l'escultora palmesana. Destacà, també, el ressò i el reconeixement
que ha tingut l'obra i la trajectòria personal de Remígia Caubet,
tant a nivell local com internacional.
Recollí la distinció a títol pòstum l'espòs de l'artista, Damià
Ramis Vanrell.
Pere A. Serra
A continuació, la regidora Carme Feliu llegí els mèrits de Pere A.
Serra, de qui destacà les facetes periodística, empresarial i
cultural. «La seva vida està marcada per l'entusiasme que diposita
en tots aquells projectes que poden fer més gran i més enriquidor
el bagatge cultural del nostre poble», assegurà. «Per ell, i no ho
dic debades, la cultura posseeix encara la seva capacitat de
mobilitzar les consciències col·lectives del nostre poble convençut
de la força i del poder de què frueix per desenvolupar la
dialèctica de la nostra pròpia història».
Feliu destacà la gran tasca de Pere A. Serra amb la Gran
Enciclopèdia de Mallorca, L'Enciclopèdia de la pintura i
l'escultura de les Balears i, especialment, Diari de Balears, la
«primera inicciativa de premsa diària en català a Mallorca, sense
ajuts i en solitari».
Així mateix, la regidora de Cultura de Cort tingué paraules per
al futur Museu d'Art Modern i Contemporani
de Palma,iniciativa que promou Pere Serra des de la seva
fundació: «El Museu permetrà que una ciutat com la nostra, centre
indiscutible de les ciutats de la Mediterrània oriental i que al
llarg de les darreres dècades ha adquirit una dimensió sociològica
i econòmica de gran transcendència, ingressi en el tercer mil·leni
amb una de les infraestructures culturals més importants del nostre
entorn. La nostra ciutat se sent orgullosa de tenir entre els seus
veïns la persona d'en Pere A. Serra i Bauçà i, més encara, que la
seva obra pertanyi, ja, a la memòria de la nostra història
cultural».
Feliu significà també la transcendència del llibre Miró i
Mallorca» (1984) de Pere Serra, publicat en sis idiomes, «fruit de
l'estreta amistat amb el pintor» i que aconseguí «arrelar al gran
mestre en la nostra cultura i el nostre poble».
Teodor Úbeda
A continuació, el tinent de batle José María Rodríguez llegí els
mèrits del bisbe Teodor Úbeda. Els historiadors del demà, en fer la
història de l'església a Mallorca d'aquest darrer quart de segle,
s'hauran d'aturar acuradament a l'anàlisi de la tasca episcopal de
Teodor Ubeda». Després de 25 anys de bisbat, Teodor Ubeda ha
demostrat ser, en paraules de Rodríguez, «un home compromès amb els
reptes de la nostra societat», i que ha incorporat a l'Església
mallorquina «un moviment de renovació constant». Cità, en aquest
sentit, el Sínode, que «haurem d'entendre no com a final d'un
procés, sinó com a començament d'un temps nou. La inquietud del
bisbe Teodor és que l'Evangeli transformi el cor de l'home d'avui i
ajudi a construir una societat més justa, més solidària, més humana
i, en definitiva, més cristiana».
Llorenç Bisbal
El sociòleg i exregidor socialista Antoni Tarabini va fer una
defensa encesa de Llorenç Bisbal, que va ser batle de Palma per uns
mesos l'any 1931, com a fill adoptiu de Palma: «La meva conclusió
és que va ésser un home políticament incorrecte amb el seu temps i
amb la seva societat. I per què dic això? Perquè va ser un home
tolerant a un temps d'intolerància. Va ser un home de pacte a un
temps de radicalismes. Va ser un home heterodox a un temps de ulls
clucs i una societat conservadora. En definitiva, va ser un home
proper a la gent de carn i os en temps difícils de transformació
social», digué.
Tarabini també comentà una anècdota que defineix Bisbal, un
polític i sindicalista que cregué en els pactes. Aquest natural el
va fer negociar amb el financer Joan March la conclusió d'una vaga
de treballadors portuaris, el que no va ser gaire ben entès en
aquell moment. Fruit de la negociació, emperò, va sorgir la donació
de la Casa del Poble, «centre obert no només als treballadors de la
UGT».
Tarabini acabà el seu parlament amb una crítica cap a la
«societat benestant, opulenta i satisfeta de si mateixa, però on
encara hi ha bosses molt importants de marginació»; cap a les
actituds «intolerants, prepotents i materialistes, malgrat les
bones paraules»; cap a uns polítics «de qualsevol caire i color,
curts de mires i poc disposats a córrer riscs»; i cap a unes
«institucions anquilosades que fan més del mateix de sempre». Ningú
no deixà d'aplaudir el parlament del sociòleg, el que fa pensar que
ningú no es va sentir al·ludit.
La distinció va ser recollida per Isidre Bisbal, fill del
polític socialista.
Francesc de B. Moll
El catedràtic Joan Miralles, director del Departament de Filologia
Catalana de la UIB, defensà la proclamació
de Francesc de Borja Moll com a fill il·lustre de Palma. El
parlament, molt metòdic, incidí de forma precisa en l'obra del
lingüista, a qui Miralles qualificà reiteradament de «mestre»: «El
col·lega de labors filològiques, el mestre de tots en matèria de la
nostra llengua pròpia, l'amic de qui guard un record especialment
grat, entre la saviesa, l'humor i la tendresa, amb qui vaig poder
compartir projectes i afeccions».
Miralles passà revista a la biografia de Moll, i constatà
diferentes etapes: «La primera arrenca des de l'any del naixement a
Ciutadella de Menorca el 1903 fins al primer contacte amb Mn.
Antoni Maria Alcover el 1917. Son els anys d'estudi al seminari de
Ciutadella, amb tres afeccions que l'acompanyaran tota la vida: el
dibuix, la música i la tipografia». «La segona etapa transcorre
"afegí Miralles" a la vora d'aquell gran geni de la llengua
anomenat 'apòstol de la llengua', Mn. Alcover». Una altra etapa
comença amb la mort d'Alcover el 1932, amb els seus contactes amb
l'Institut d'Estudis Catalans i amb els esforços per publicar el
Diccionari Català-Valencià-Balear.
Però, per sobre de tot, Miralles ressaltà en Moll «l'home de de
cultura interessat bàsicament pels mots de la llengua catalana»,
interessat pels aspectes «concrets, pràctics, lligats amb l'entorn
cultural».
El tribut a la figura de Francesc de Borja Moll va ser rebut per
la seva filla Aina, en presència i representació dels altres
germans.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.