La Corporació municipal de Palma va fer entrega dijous passat de les seves distincions anuals, que enguany han honorat Francesc de Borja Moll com a fill il·lustre de la ciutat; Llorenç Bisbal, com a fill predilecte; i Remígia Caubet, Pere Antoni Serra i Teodor Úbeda, com a medalles d'or.

L'acte tingué lloc a la sala de plens de Cort, que resultà minúscula per acollir tota la gent que volgué participar en un acte que es perllongà durant dues hores.

Presídí la cerimònia el batle Joan Fageda. La representació de la Comunitat recaigué en el president del Parlament, Joan Huguet, i la del Govern, en Rosa Estaràs. També hi varen ser presents Catalina Cirer "que participà en els actes de la festa de l'Estendard engalanada de pagesa" i la presidenta del Consell de Mallorca, Maria Antònia Munar. Altres personalitats assistents foren Francesc Antich, Pere Sampol, Damià Pons i Pons, Àngel Reigosa, Antonio de Vicente Tutor, Rafel Perera, Baltasar Porcel, Jaume Mir i Paulí Buchens, juntament amb la major part dels regidors de la corporació.

Remígia Caubet

La regidora Carme Sagrado exposà els mèrits pels quals l'artista Remigia Caubet rep la medalla d'or de la ciutat. Sagrado destacà les diferents etapes de la trajectòria artística de Remígia Caubet, en les quals posà un èmfasi especial en aquelles obres que actualment ocupen espais públics de Palma, entre les quals cità la figura de Nuredduna com una de les peces més emblemàtiques de l'escultora palmesana. Destacà, també, el ressò i el reconeixement que ha tingut l'obra i la trajectòria personal de Remígia Caubet, tant a nivell local com internacional.

Recollí la distinció a títol pòstum l'espòs de l'artista, Damià Ramis Vanrell.
Pere A. Serra
A continuació, la regidora Carme Feliu llegí els mèrits de Pere A. Serra, de qui destacà les facetes periodística, empresarial i cultural. «La seva vida està marcada per l'entusiasme que diposita en tots aquells projectes que poden fer més gran i més enriquidor el bagatge cultural del nostre poble», assegurà. «Per ell, i no ho dic debades, la cultura posseeix encara la seva capacitat de mobilitzar les consciències col·lectives del nostre poble convençut de la força i del poder de què frueix per desenvolupar la dialèctica de la nostra pròpia història».

Feliu destacà la gran tasca de Pere A. Serra amb la Gran Enciclopèdia de Mallorca, L'Enciclopèdia de la pintura i l'escultura de les Balears i, especialment, Diari de Balears, la «primera inicciativa de premsa diària en català a Mallorca, sense ajuts i en solitari».

Així mateix, la regidora de Cultura de Cort tingué paraules per al futur Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,iniciativa que promou Pere Serra des de la seva fundació: «El Museu permetrà que una ciutat com la nostra, centre indiscutible de les ciutats de la Mediterrània oriental i que al llarg de les darreres dècades ha adquirit una dimensió sociològica i econòmica de gran transcendència, ingressi en el tercer mil·leni amb una de les infraestructures culturals més importants del nostre entorn. La nostra ciutat se sent orgullosa de tenir entre els seus veïns la persona d'en Pere A. Serra i Bauçà i, més encara, que la seva obra pertanyi, ja, a la memòria de la nostra història cultural».

Feliu significà també la transcendència del llibre Miró i Mallorca» (1984) de Pere Serra, publicat en sis idiomes, «fruit de l'estreta amistat amb el pintor» i que aconseguí «arrelar al gran mestre en la nostra cultura i el nostre poble».

Teodor Úbeda

A continuació, el tinent de batle José María Rodríguez llegí els mèrits del bisbe Teodor Úbeda. Els historiadors del demà, en fer la història de l'església a Mallorca d'aquest darrer quart de segle, s'hauran d'aturar acuradament a l'anàlisi de la tasca episcopal de Teodor Ubeda». Després de 25 anys de bisbat, Teodor Ubeda ha demostrat ser, en paraules de Rodríguez, «un home compromès amb els reptes de la nostra societat», i que ha incorporat a l'Església mallorquina «un moviment de renovació constant». Cità, en aquest sentit, el Sínode, que «haurem d'entendre no com a final d'un procés, sinó com a començament d'un temps nou. La inquietud del bisbe Teodor és que l'Evangeli transformi el cor de l'home d'avui i ajudi a construir una societat més justa, més solidària, més humana i, en definitiva, més cristiana».

Llorenç Bisbal

El sociòleg i exregidor socialista Antoni Tarabini va fer una defensa encesa de Llorenç Bisbal, que va ser batle de Palma per uns mesos l'any 1931, com a fill adoptiu de Palma: «La meva conclusió és que va ésser un home políticament incorrecte amb el seu temps i amb la seva societat. I per què dic això? Perquè va ser un home tolerant a un temps d'intolerància. Va ser un home de pacte a un temps de radicalismes. Va ser un home heterodox a un temps de ulls clucs i una societat conservadora. En definitiva, va ser un home proper a la gent de carn i os en temps difícils de transformació social», digué.

Tarabini també comentà una anècdota que defineix Bisbal, un polític i sindicalista que cregué en els pactes. Aquest natural el va fer negociar amb el financer Joan March la conclusió d'una vaga de treballadors portuaris, el que no va ser gaire ben entès en aquell moment. Fruit de la negociació, emperò, va sorgir la donació de la Casa del Poble, «centre obert no només als treballadors de la UGT».

Tarabini acabà el seu parlament amb una crítica cap a la «societat benestant, opulenta i satisfeta de si mateixa, però on encara hi ha bosses molt importants de marginació»; cap a les actituds «intolerants, prepotents i materialistes, malgrat les bones paraules»; cap a uns polítics «de qualsevol caire i color, curts de mires i poc disposats a córrer riscs»; i cap a unes «institucions anquilosades que fan més del mateix de sempre». Ningú no deixà d'aplaudir el parlament del sociòleg, el que fa pensar que ningú no es va sentir al·ludit.

La distinció va ser recollida per Isidre Bisbal, fill del polític socialista.
Francesc de B. Moll
El catedràtic Joan Miralles, director del Departament de Filologia Catalana de la UIB, defensà la proclamació de Francesc de Borja Moll com a fill il·lustre de Palma. El parlament, molt metòdic, incidí de forma precisa en l'obra del lingüista, a qui Miralles qualificà reiteradament de «mestre»: «El col·lega de labors filològiques, el mestre de tots en matèria de la nostra llengua pròpia, l'amic de qui guard un record especialment grat, entre la saviesa, l'humor i la tendresa, amb qui vaig poder compartir projectes i afeccions».

Miralles passà revista a la biografia de Moll, i constatà diferentes etapes: «La primera arrenca des de l'any del naixement a Ciutadella de Menorca el 1903 fins al primer contacte amb Mn. Antoni Maria Alcover el 1917. Son els anys d'estudi al seminari de Ciutadella, amb tres afeccions que l'acompanyaran tota la vida: el dibuix, la música i la tipografia». «La segona etapa transcorre "afegí Miralles" a la vora d'aquell gran geni de la llengua anomenat 'apòstol de la llengua', Mn. Alcover». Una altra etapa comença amb la mort d'Alcover el 1932, amb els seus contactes amb l'Institut d'Estudis Catalans i amb els esforços per publicar el Diccionari Català-Valencià-Balear.

Però, per sobre de tot, Miralles ressaltà en Moll «l'home de de cultura interessat bàsicament pels mots de la llengua catalana», interessat pels aspectes «concrets, pràctics, lligats amb l'entorn cultural».

El tribut a la figura de Francesc de Borja Moll va ser rebut per la seva filla Aina, en presència i representació dels altres germans.