El 5è premi arribà repartit a Campanet

Va ser un premi molt repartit i aquest fet no acabà de convèncer els guanyadors. Eren les onze del matí, i a Campanet tothom xiuxiuejava, però ningú no semblava estar satisfet del tot. Quasi tot el poble tenia participacions del número premiat, la majoria de 500 pessetes, que havien comprat en el bar de Can Miquel. Altres en tenien un, de dècim, i havien guanyat 720.000 pessetes. Per això, la sort, de tot d'una els semblava poca cosa.

En conèixer la notícia, la lotera es posà a córrer com una boja cap al bar de Can Miquel. Antònia Campins s'havia mudada per l'ocasió, semblava que preveiés el futur. Tampoc no tenia a ca seva cava en fresc «perquè dóna mala sort», deia. Per això, va haver de tornar a córrer, aquest cop cap a la casa del veí. També va ser una veïna, Maria Mairata, de la casa de davant, la darrera a comprar, dilluns vespre, l'únic dècim que quedava a Antònia Campins.

Les històries es repetien. Mentre, en el bar de Can Miquel el telèfon no deixava de sonar. Primer cridaven els clients; després, els mitjans de comunicació, tots volien saber què havia tocat. Els nervis, però, tenien presa Magdalena Pons. La propietària del local cada cop que sonava el telèfon havia d'obrir la capseta de puro, on guardava el seu dècim, per repartir les xifres. «No em vull equivocar», deia. I entre nervis i festa, arribava la gent.