Palma és un caos. Aquesta és una de les principals conclusions que poden treure els visitants de la ciutat o els seus habitants si se'ls ocorre agafar el cotxe o qualsevol vehicle per desplaçar-se no tan sols pel centre urbà, sinó pels voltants de la capital.

Que existeix una saturació de trànsit és una qüestió que quasi ningú no posa en dubte, amb excepció dels responsables polítics, però la major part dels ciutadans expressa les desventures que cada dia pateix sobre la calçada.

Habitualment, les causes principals d'aquest desgavell es resumeixen en dues: l'alt nivell de vida, que permet a nombroses famílies disposar de més d'un vehicle; i les deficiències del transport públic, reduït al bus urbà, i que normalment és considerat car, lent i impuntual. Evidentment, posseir vehicles particulars no obliga a emprar-los sempre, però els entrebancs que suposa recórrer al transport públic fan que els ciutadans no s'ho pensin gaire a l'hora de pujar al cotxe.

El carrer de Joan Miró, el barri de Santa Catalina, les places de Madrid i Barcelona, el carrer d'Aragó, la plaça de Pere Garau o qualsevol de les vies que limiten amb la zona ORA són exemples de col·lapses quotidians. Fora del centre, la rotonda del polígon de Son Castelló o l'accés a la via de cintura des de l'autopista d'Inca són també bones mostres de coes inacabables. A les nits del cap de setmana, el paradigma és el passeig marítim, on els cotxes damunt les voreres no són els casos més greus d'infracció. A partir de certes hores, els conductors no dubten a aparcar en els carrils.