El decret de parcel·lacions en sòl rústic, que amb tota probabilitat aprovarà el Consell de Govern aquest divendres, afegeix al seu articulat la determinació de les unitats mínimes que poden ser considerades com a explotació agrícola. La normativa fixarà quina és l'extensió mínima que han de tenir les finques. Fins ara aquest aspecte estava regulat per una llei estatal promulgada al final de la dècada dels cinquanta.

L'objectiu de la fixació de les unitats mínimes, un text en el qual han treballat conjuntament les conselleries de Medi Ambient i d'Agricultura, és doble. D'un costat hi ha la lluita contra el minifundisme, que amb conreus de secà es caracteritza per la poca rendibilitat econòmica i l'escassa capacitat d'adaptació a les exigències d'una agricultura moderna.

L'altre objectiu, també molt important, és determinar quina ha de ser l'extensió de les segregacions de possessions en sòl rústic que es facin per motius d'herència, que és l'aspecte essencial del decret de parcel·lacions.

La superfície d'aquestes unitats encara no es coneix com tampoc no ha transcendit de moment què es farà amb les explotacions en funcionament que no reuneixin aquests requisits.

Aquest decret també intentarà resoldre el problema de la picaresca en les parcel·lacions en sòl rústic. Les possessions només es podran segregar per motius d'herència, única manera de fer-ho segons la legislació vigent i d'evitar la proliferació de construccions en sòl rústic.