Dels populars balears hi foren tots, però l'alta representació
estatal fallà a causa de la boira de Madrid. A més, la posada en
escena a l'estil nord-americà topà amb uns militants no tan
acostumats a la parafernàlia del xou polític.
Això sí, no hi fallà el ball de bot ni unes Noves Generacions sí
més familiaritzades amb els càntics futbolístics. Evidentment,
l'aclamat no era Héctor Cúper, sinó Matas, i l'escenari no era el
Lluís Sitjar, sinó un Poliesportiu d'Inca que no s'acabà d'omplir
del tot, però que sí que congregà més de dos mil militants. Qui
tampoc no fallà fou l'«amic» Eduardo Zaplana, president de la
Generalitat Valenciana, que, per cert, també parlà de futbol. Així
es va fer notar la presència dels militants alemanys, amb una
pancarta en què es podia llegir tant en castellà com en alemany el
suport al president Matas.
La convenció dels populars balears començà a les onze i mitja
del matí. En primera fila, s'assegueren el president del Govern
balear i candidat, Jaume Matas; el batle de Palma i candidat, Joan
Fageda; el president del PP balear, Joan Verger; al seu costat,
Eduardo Zaplana; el president del PP Menorca, Antoni Juaneda
"davant l'absència de candidat"; i Pere Palau, candidat al Consell
Insular d'Eivissa i Formentera. En segona fila hi havia els dos
expresidents, Gabriel Cañellas i Cristòfol Soler.
L'encarregat de donar la benvinguda fou el batle d'Inca, Pere
Rotger. Destacava a l'escenari la presència d'una intèrpret per a
sordmuts. Rotger veu una lectura optimista del futur i la
recuperació del seu municipi per després donar la paraula a Joan
Verger, president del partit.
Verger va reconèixer que algunes «ferides encara no estan
totalment cicatritzades», però també ressaltà l'exercici de
responsabilitat que ha fet aquesta formació en els darrers anys i
es mostrà convençut que cap altre partit «ho hauria pogut
suportar». Dels anys passats, Verger en va extreure una lliçó
positiva: «hem après a comprendre les diferents posicions dins del
partit, si és que n'hi ha». Conclusió: «en el partit no hi sobra
ningú». Lògicament reclamà el màxim suport de tot el partit als
candidats.
El següent en prendre la paraula va ser el president del comitè
electoral, Joan Forcades, que va fer conèixer els noms dels
candidats ja escollits per les Balears, Eivissa i Palma. Cap
referència a Menorca, on encara no s'ha assolit cap acord per a la
proclamació d'un candidat.
Després pujà a l'estrada Eduardo Zaplana, que va ser corejat amb
un «Hola, soy Edu, Feliz Navidad», per part de Noves Generacions.
Zaplana afirmà que «a les Balears teniu una de les millors persones
amb què compta el PP», per afegir que es tracta d'un dels polítics
amb més futur. Posà de manifest el «moment dolç» que viuen tant
Espanya com les Illes i oferí la màxima col·laboració de la
comunitat que presideix amb Balears. De fet, acabat l'acte anuncià
la celebració d'una cimera entre ambdues comunitats al mes de
gener.
A partir de llavors vingueren els vídeos. El primer va ser de
Fageda. Una enquesta popular sobre: «Sap qui és Fageda?»; «Creu que
Fageda és un bon candidat a batle»?; «què opina de la gestió de
Fageda?»; «i què en pensa de la seva personalitat?». Les respostes
eren majoritàriament, i com s'esperava, esperançadores per a la
seva reelecció. Fageda va ser el primer a agrair a Gabriel Cañellas
tot el que va fer pel partit i insistí en el seu projecte de
continuar fent de Palma «una ciutat humana». Demanà màxima
vigilància a confiar-se davant les enquestes.
Després vingué el torn de Pere Palau, en aquest cas sense vídeo
anterior, que aprofità per reconèixer el «tarannà democràtic»
d'Enric Fajarnés, a qui va derrotar en la candidatura.
Finalment, arribà el torn de Matas. Primer, un balanç sobre la
seva gestió i després una anàlisi electoral idèntica a la de
Fageda. En el «sap qui és», quasi tots superaren la prova, encara
que un l'identificà com un poeta. En la seva gestió, es destacà
l'honradesa, i quant a la personalitat se'l qualificà des de
«simpaticó», a «molt bona persona» o «poc conqueridor».
La pantalla
Després arriba la seva intervenció. Com en totes les anteriors,
a la pantalla gegant apareixia la seva imatge, alternada amb la
d'algun convidat, i acompanyada per imatges de les Illes. Les Noves
Generacions insistiren en les seves aclamacions efusives i els
militants presents respongueren amb una ovació la menció de Matas a
Cañellas i Soler. Davant els aplaudiments, Matas els instà que
s'aixecassin, i així ho varen fer.
Acabat l'acte se succeïren les abraçades. Arribà la més
esperada, la de Matas i Cañellas. Matas amb una rosa a la mà. Això
sí, no vermella. En tot cas, el Palau ja s'havia començat a buidar.
Eren poc més de les dues. Potser a poc a poc els militants
s'acostumaran a animar els seus candidats a l'estil
nord-americà.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.