Sens dubte, les subvencions que enguany dóna la Conselleria d'Agricultura han animat el sector de l'oli. Aquesta era la impressió que es treia de la primera edició de Fira de l'Oliva que ahir tingué lloc en un poble amb força tradició no només en la recollida de l'oliva sinó també en l'elaboració de l'oli de tafona: Caimari.
Sense anar més lluny, Joan Crespí, un dels productors mallorquins de fruits secs, des de la seva paradeta, situada a un cantó de la plaça de Caimari, explicava que aquesta setmana havien portat un contenidor sencer d'oliveres des de la Península, per assolir la creixent demanda. Crespí atribuïa aquesta «febre de l'oliva» als «anuncis de subvencions». A part d'ametlers, garrovers,... Crespí venia oliveres forasteres a 1.000 pessetes. Exemplars portats de fora i que si bé els primers anys poden arribar a tenir una acidesa de 3 graus, també solen rebaixar-la fins a 0'7 graus. És l'espècie Albergina que «es coneix poc, però, que s'utilitza força a les grans plantacions», deia.
De fet, com posteriorment explicà el propietari de la tafona dels germans Mateu, que ahir va estar oberta tot el dia al públic, «la famosa colza i també la legislació ens han obligat a dur plantes de fora». Toni Mateu explicà que «el problema de Mallorca ve d'enfora, fa 32 anys hi havia matèria primera. Però, les olives de l'Illa tenen una acidesa que va dels cinc als deu graus, molt lluny del que està autoritzat. No obstant això, amb les subvencions el sector es veurà obligat a conrear bé, pensam que tornarà a collir força l'oli verge. De fet, a Mallorca enguany s'han sembrat més de 60.000 oliveres», afegí.
Si més no, l'oli que ara es produeix a Mallorca es insuficient per poder proveir la demanda existent, segons comentà el mateix Toni Mateu.
