Una flor de llis amb una creu trebolada damunt, tot sobre un
camp d'atzur, formen part d'un escut familiar encara no
identificat. Si s'aconsegueix resoldre l'enigma, es coneixerà qui
foren els primers moradors del casal gòtic del número 7 del carrer
de Martí Feliu de Palma, una peça única en el seu gènere
localitzada fa un any.
L'escut ha aparegut en l'embigat de fusta de l'entrada i en els
brancals d'una finestra coronella del pati interior. Són els signes
d'identitat més antics dels apareguts en la construcció i sembla
que poden confirmar la seva datació en el segle XIII.
Un equip de voluntaris d'Història de l'Art de la Universitat de
les Illes Balears, dirigits per Josep Morata, desenvolupen les
tasques de documentació. Però el principi de tot va ser quasi bé
casual. L'empresari immobiliari Francisco Palazuelo, especialitzat
a rehabilitar i vendre cases del barri antic de Palma, va comprar
la casa amb fins de negoci. La seva intenció era seccionar les
àmplies dependències per fer estudis independents.
La sensibilitat artística de Palazuelo va superar les
expectatives lucratives. Va trobar un enteixinat de gran valor on,
malgrat el deteriorament, s'hi poden veure les barres de la corona
d'Aragó. Des de llavors, ha declarat, les seves mires són clares:
«L'objectiu és el gòtic».
Palazuelo va destinar-hi part dels seus treballadors. Malgrat
que cercar elements d'aquesta època suposa eliminar-ne dels segles
XIV i posteriors, es considera adequat perquè mentre que a Palma hi
ha testimonis arquitectònics renaixentistes i posteriors en notable
quantitat, el gòtic civil és excepcional.
Un pati únic
La col·laboració desinteressada de Morata i el seu equip va ser
immediata i els resultats sorprenents. A mesura que s'eliminaven
afegits, s'anà perfilant un pati interior format en tot el seu
perímetre per arcs de coronelles. A la ciutat només se'n coneixien
amb dues parets amb aquest tipus d'element, però cap que faci la
volta sencera.
Les observacions feien aventurar als especialistes expectatives
molt engrescadores: estaven davant un edifici del segle del XIV o,
fins i tot, del XIII. Però com datar-lo amb exactitud? En aquests
moments es plantegen fer una anàsili a la UIB de la pintura que
han trobat en falsos frescs, així com enviar peces de fusta a
França o Anglaterra, on poden determinat quan va ser talat l'arbre
que havia de servir per fer un element arquitectònic.
Però amb això no està tot resolt. Qui va ser el primer habitant
d'aquesta casa? S'ha de recercar entre els noms dels primers
vinguts arran de la conquesta catalana. Una ciència històrica
sembla que serà la que ens donarà la reposta: l'heràldica.
La primavera de 1997 entraren en escena els historiadors de
l'art Bartomeu Bestard i Maria Lluïsa Alomar, experts en la
matèria. Arran de la intervenció arqueològica que dugueren a terme
en la casa de Martí Feliu localitzaren un escut en un embigat de la
galeria gòtica de la planta noble, que descriu una «L» i la formen
26 bigues. Amb prou esforços per definir una imatge difuminada pel
pas del temps, descobriren un conjunt amb un fons d'un camp de
gules (vermell), una mata de sable (negre), una banda de gules amb
tres lletres «G» que se suposen de color d'argent (ennegrides pel
pas del temps) i una bordura simple de sable amb besants
d'argent.
Els investigadors ja han arribat a les primeres conclusions
sobre el llinatge relacionat amb aquest símbol, que no és el del
primer morador, perquè apareixen en dependències pertanyents a una
reforma de la planta original.
Les tres «G» del símbol heràldic, molt possiblement, es
corresponen amb Dalmau de Garriga, el tercer lloctinent del Regne,
entre 1302 i 1306. Era un home de confiança de Jaume II i
administrava els interessos reials. Entre d'altres, destacà en
l'àmbit de les obres públiques i coordinà el projecte de desviació
de sa Riera, que fou descartat perquè es considerà econòmicament
inviable. Participà en la negociació de compra del convent de la
Penitència i el 1303 es desplaçà a Menorca per dirigir les obres de
fortificació de Ciutadella.
La relació del personatge amb la Corona i amb el ram de la
construcció fa que prengui força la hipòtesi de la seva vinculació
amb l'edifici, perquè el mateix presenta unes proporcions molt
estimables i només accessible per a persones de posició
destacada.
Hem de ressenyar que en una primera etapa la casa comptava amb
una façana avui inexistent, perquè la tallaren en obrir un nou
carrer. Llavors només presentava les ales que avui són les primeres
que es troben en entrar, que darrere tenien un hort. En una segona
fase es va fer l'assenyalada ala en forma d'«L», on han aparegut
els escuts, presumptament, de Dalmau de Garriga.
Però tornem al punt de partida. Quin era el primer llinatge que
s'instal·la a la casa? De no haver-se surpimit la façana, tot
indica que l'enigmàtica flor de lis hauria estat en el capçal de la
desapareguda porta d'accés.
Bartomeu Bestard i Maria Lluïsa Alomar, en el seu informe, han
transcrit: «Menys dades tenim sobre els escuts localitzats a les
bigues de l'entrada i a una de les cambres de la casa. Molts són
els blasons, dins l'heràldica medieval catalana, que porten la flor
de lis. Ara bé, cap respon a les característiques de l'escut en
qüestió, la qual cosa no ens permet, pel moment, identificar el
blasó d'aquesta imatge».
Davant això, Bestard ha informat que estan duent a terme
buidatges de documents per trobar alguna pista sobre qui va poder
instal·lar-se en l'habitatge.
A banda d'això, cada vegada troben més indicis que indiquen que,
certament, la construcció es remunta al segle XIII. Així, l'escut
de la flor de lis presenta uns merlets (motiu en forma d'almena
d'un castell) que, ha explicat Bestard, va ser utilitzat a Itàlia
durant el segle XIII i després s'hi va deixar d'utilitzar. De tota
manera, han aparegut els mateixos merlets en ornaments del Castell
de Bellver, construït dins la primera dècada del XIV.
Mentre els especialistes s'esforcen per apurar la informació,
l'empresari Fernando Palazuelo va invertint el seu capital en
recuperar un edifici que, tots hi coincideixen, és cabdal a
Mallorca. Les institucions s'han compromès a ajudar-lo a restaurar
la façana i el patí. La pregunta és qui posarà els doblers per
recuperar l'enteixinat, tal vegada el més representatiu del
conjunt. Fonts especialitzades han valorat la tasca entorn dels 40
milions de pessetes, per a la qual, sens dubte, faria falta mà
d'obra molt especialitzada. En principi, no hi ha cap subvenció que
es contempli en aquest sentit.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.