Pere Grimalt Servera, professor titular interí de Dret Civil, va guanyar dimecres l'accèsit del premi Protecció de Dades pel seu treball «La responsabilitat civil del responsable del fitxer a la Lortad».
Grimalt, que es troba a Brussel·les, va dir a Diari de Balears que «el ciutadà té dues formes de protegir-se, en funció de si les dades ja han estat incorporades o no en un fitxer: el consentiment i els drets d'accés, rectificació i cancel·lació de dades».
Abans que una dada d'una persona quedi emmagatzemada en un fitxer, el responsable del mateix està obligat, com a regla general, a demanar permís al ciutadà; o sigui, que si les persones no autoritzen que les seves dades siguin incorporades en un fitxer, el responsable no ho pot fer, excepte algunes ocasions (com per exemple, en el registre de morosos) quan les dades són recollides per les Administracions Públiques en el compliment de les seves funcions, etc.).
No obstant això, Grimalt diu que quant a la publicitat que ens envien per correu, «de vegades les empreses han obtingut les nostres dades de manera il·lícita (per exemple, del cens electoral); en d'altres, simplement, hem donat el nostre consentiment sense saber-ho (en clàusules de contractes, durant la contestació d'enquestes que pareixen no tenir cap transcendència, etc.), per la qual cosa recomama als ciutadans «que extremin les precaucions davant la sol·licitud de dades que no siguin necessàries, sobretot amb les qüestions més sensibles (idees polítiques, vida sexual, salut, etc.)». Grimalt aconsella que abans que les dades personals siguin tractades per altres persones, «s'ha de comprovar sempre qui és el responsable del fitxer».
