El Sínode de Mallorca inclou en el seu programa temes candents
de la realitat insular, sense anar més lluny, el debat de la
moratòria urbanística.
«La conservació del territori "declarà ahir el bisbe Teodor
Úbeda", com a casa que tots habitam, és un element fonamental». En
aquest sentit, recordà que en passades ocasions ja han cercat noves
fórmules per «poder continuar vivint del turisme compaginant-lo amb
el respecte pel medi ambient».
El secretari del Sínode, Pere Joan Llabrés, afegí que el
consideren «un tema de màxima importància i sense cap dupte no
resolt», per a la qual cosa l'aniran plantejant a mesura que es
desenvolupin les jornades.
Les conlusions d'aquest Sínode les ha de firmar Úbeda el proper
dia 14 de novembre. En la sessió d'ahir, celebrada a l'escola La
Salle de Palma, hi assistiren 152 membres de la comunitat religiosa
dels 166 convocats.
En les reunions de feina, el director de l'Obra Social i
Cultural de Sa Nostra, Miquel Alenyà, incidí en un altre tema
d'actualitat, el nacionalisme. Llabrés declarà que per ara
l'Església insular no vol pronunciar-se obertament al respecte,
però transmeté el missatge que llençà Alenya: «El nacionalisme és
un fenòmen nou i emergent a Mallorca, però que està dividit i
enfrontat i encara té poca incidència en la societat». En el mateix
àmbit, el secretari manifestà que entre els participants en les
sessions s'havia plantejat la necessitat d'atendre la immigració,
però sense oblidar que en ocasions la relació amb aquesta ha actuat
com a element regressor per a la nostra cultura.
El tema lingüístic sí que podem dir que ha pres forma definida
en l'esborrany de conclusions del Sínode, on s'especifica
textualment que «per ser el català de Mallorca propi del nostre
poble, l'Església de Mallorca l'usarà normalment tant en la seva
documentació i comunicacions com en les celebracions. Sempre serà
oberta a l'hospitalitat envers els feels que encara no entenen la
nostra llengua i serà sensible al dret dels creients a dirigir-se a
Déu en la pròpia llengua nadiua».
Les victòries socials de la dona són una altra àmbit que la
comunitat sinodal abordarà en profunditat. Llabrés afirmà que
«l'Església ha de ser un exemple en la promoció» d'aquests avenços,
però tampoc no concretà de quina manera.
La increença, de tota manera, és la màxima preocupació de
l'Esglèsia de Mallorca. «Si abans afectava una minoria de la
població, sobretot intel·lectuals "lamentà el secretari" ara és un
fenomen de masses que ha entrat en el teixit cultural».
L'objectiu principal a seguir, davant això, és la
evangelització, que Úbeda definí com «tot l'esforç que es fa per
transmetre a la humanitat el missatge de Jesús».
Fe i cultura
En l'esborrany de conclusions queda reflectit que «aquesta manca
de relació, cada cop més accentuada, entre fe i cultura, demana a
la fe, i a aquelles institucions en els quals s'encarna, una nova
forma de presència social». Així, en un termini d'un any, els
consells presbiterals i del Diocesà de Pastoral preveuen articular
els recursos per potenciar diversos aspectes: la catequesi, la
presència de la religió a les escoles, difondre el missatge cristià
entre la població universitària i establir contactes regulars amb
els mitjans de comunicació per vehicular els projectes
eclesiàstics.
Els universitaris, comentà Teodor Úbeda, no han de ser objecte
de gens de pressió en aquest sentit, «però sí han de conèixer el
missatge cristià per poder estriar».
Pobresa
El Sínode no podia ignorar les dades sobre borses de pobresa a
Balears que difongué dijous el Gabinet d'Estudis Socials i
Econòmics de Sa Nostra. Les dades reflecteixen que hi ha prop de
200.000 ciutadans de l'Arxipèlag en el límit de la marginació.
Úbeda incidí en el fet que els afectats han de rebre tant el
missatge evangelitzador com els suports socials que poden aportar
les institucions religioses. «L'Esgléèsia ha de mantenir la seva
vocació de servei a la societat i en especial als més pobres»,
afirmà.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.