El Sínode de Mallorca inclou en el seu programa temes candents de la realitat insular, sense anar més lluny, el debat de la moratòria urbanística.

«La conservació del territori "declarà ahir el bisbe Teodor Úbeda", com a casa que tots habitam, és un element fonamental». En aquest sentit, recordà que en passades ocasions ja han cercat noves fórmules per «poder continuar vivint del turisme compaginant-lo amb el respecte pel medi ambient».

El secretari del Sínode, Pere Joan Llabrés, afegí que el consideren «un tema de màxima importància i sense cap dupte no resolt», per a la qual cosa l'aniran plantejant a mesura que es desenvolupin les jornades.

Les conlusions d'aquest Sínode les ha de firmar Úbeda el proper dia 14 de novembre. En la sessió d'ahir, celebrada a l'escola La Salle de Palma, hi assistiren 152 membres de la comunitat religiosa dels 166 convocats.

En les reunions de feina, el director de l'Obra Social i Cultural de Sa Nostra, Miquel Alenyà, incidí en un altre tema d'actualitat, el nacionalisme. Llabrés declarà que per ara l'Església insular no vol pronunciar-se obertament al respecte, però transmeté el missatge que llençà Alenya: «El nacionalisme és un fenòmen nou i emergent a Mallorca, però que està dividit i enfrontat i encara té poca incidència en la societat». En el mateix àmbit, el secretari manifestà que entre els participants en les sessions s'havia plantejat la necessitat d'atendre la immigració, però sense oblidar que en ocasions la relació amb aquesta ha actuat com a element regressor per a la nostra cultura.

El tema lingüístic sí que podem dir que ha pres forma definida en l'esborrany de conclusions del Sínode, on s'especifica textualment que «per ser el català de Mallorca propi del nostre poble, l'Església de Mallorca l'usarà normalment tant en la seva documentació i comunicacions com en les celebracions. Sempre serà oberta a l'hospitalitat envers els feels que encara no entenen la nostra llengua i serà sensible al dret dels creients a dirigir-se a Déu en la pròpia llengua nadiua».

Les victòries socials de la dona són una altra àmbit que la comunitat sinodal abordarà en profunditat. Llabrés afirmà que «l'Església ha de ser un exemple en la promoció» d'aquests avenços, però tampoc no concretà de quina manera.

La increença, de tota manera, és la màxima preocupació de l'Esglèsia de Mallorca. «Si abans afectava una minoria de la població, sobretot intel·lectuals "lamentà el secretari" ara és un fenomen de masses que ha entrat en el teixit cultural».

L'objectiu principal a seguir, davant això, és la evangelització, que Úbeda definí com «tot l'esforç que es fa per transmetre a la humanitat el missatge de Jesús».

Fe i cultura

En l'esborrany de conclusions queda reflectit que «aquesta manca de relació, cada cop més accentuada, entre fe i cultura, demana a la fe, i a aquelles institucions en els quals s'encarna, una nova forma de presència social». Així, en un termini d'un any, els consells presbiterals i del Diocesà de Pastoral preveuen articular els recursos per potenciar diversos aspectes: la catequesi, la presència de la religió a les escoles, difondre el missatge cristià entre la població universitària i establir contactes regulars amb els mitjans de comunicació per vehicular els projectes eclesiàstics.

Els universitaris, comentà Teodor Úbeda, no han de ser objecte de gens de pressió en aquest sentit, «però sí han de conèixer el missatge cristià per poder estriar».

Pobresa

El Sínode no podia ignorar les dades sobre borses de pobresa a Balears que difongué dijous el Gabinet d'Estudis Socials i Econòmics de Sa Nostra. Les dades reflecteixen que hi ha prop de 200.000 ciutadans de l'Arxipèlag en el límit de la marginació. Úbeda incidí en el fet que els afectats han de rebre tant el missatge evangelitzador com els suports socials que poden aportar les institucions religioses. «L'Esgléèsia ha de mantenir la seva vocació de servei a la societat i en especial als més pobres», afirmà.