La presència, cada vegada més nombrosa, d'estrangers a la
societat balear s'ha convertit en un fenomen social evident i de
primera magnitud que no es pot obviar. I una de les primeres passes
que ha de fer l'Administració és dissenyar una estratègia adreçada
a la integració social d'aquesta població, que dia a dia creix i
s'estableix a les Illes. Però de moment, el Govern no té les coses
gaire clares. El fenomen és jove encara, tot i que la progressió és
ràpida, i de moment es fan actuacions puntuals, en funció de les
demandes o de les qüestions concretes que sorgeixen, però que no
responen a un pla integral d'integració lingüística ni cultural,
perquè el Govern encara no el té.
Així, les iniciatives que du a terme el Govern amb l'objectiu de
facilitar la integració es limiten a l'assessoria lingüística o a
les classes de català per a estrangers que s'imparteixen en algunes
institucions. En aquest sentit, Jaume Gil, director general de
Cultura i Política Lingüística, va recordar que experimentalment
s'estan fent aquestes classes a l'Institut General Lul·lià. No
obstant això, va reconèixer que no havien tingut gaire èxit i que
sobren bastants places, tot i que varen ser promocionades
mitjançant les ambaixades i les publicacions estrangeres que
s'editen a les Illes.
Però Gil és conscient que aquest no és el camí més adient i que
s'haurà de dissenyar un pla estratègic més ambiciós, si es vol
aconseguir la integració total dels residents estrangers. Per
començar, el director general considera que la primera passa no ha
de ser necessàriament el reciclatge lingüístic.
Gil és de l'opinió que la integració ha de començar pel
coneixement de la cultura pròpia de les Illes. Així, si els nous
residents, sigui quina sigui la seva nacionalitat, coneixen la
literatura, el patrimoni i el folklore, la cultura balear en
general, serà molt més fàcil que s'interessin després per la
llengua pròpia de les Illes.
Aquesta filosofia integradora, emperò, necessitarà d'un esforç
important, que potser haurà de ser també pressupostari. Però
sobretot exigirà un pla integrador com a eix d'una política social
que no es pot desenvolupar d'esquena a la realitat sociològica que
suposa la presència cada vega més nombrosa d'estrangers a la
població de les Illes.
No obstant això, mentre que el Govern es decideix a dissenyar
actuacions més genèriques, continuarà amb d'altres de més puntuals,
l'objectiu de les quals continuarà essent donar resposta a les
necessitats d'integració lingüística que es plantegin i mirar
d'optimitzar els recursos per resoldre el màxim de qüestions
possible.
Ara, per exemple, es mirarà d'atendre una sol·licitud de
l'Ajuntament de Campos, que té empadronat un col·lectiu d'alemanys
que han manifestat el seu interès per aprendre l'idioma català. La
Direcció General fa comptes de dur a terme qualque actuació
formativa a Campos per satisfer aquesta demanda concreta.
La formació comença enfora
Els que sí que dominaran el català, tot i que no estiguin a les
Illes, seran aquelles persones d'origen balear que viuen a
Sud-amèrica, i que, gràcies a un conveni entre cases regionals i el
Govern, reben classes de català i es podran examinar amb les proves
de la Junta Avaluadora. És una manera d'apropar la cultura als
fills que estan enfora, però també s'ha de mirar d'inculcar-la en
aquells que ens visiten i s'instal·len.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.