Les famílies que habiten els edificis militars del baluard del Príncep que Cort enderrocarà per executar la gran zona verda amb la qual es començarà o s'acabarà el Parc de la Mar, depèn de com es miri, viuen ara entre l'escepticisme i la por. Respiren el temor que porta l'incertesa del seu futur. Dubten perquè Defensa no els ha comunicat res de res. Tampoc ho ha fet l'Ajuntament de Palma. I a això s'aferraran alhora de recòrrer davant els tribunals «si arriba el moment», apunten.
Parlen del conveni com «un paper banyat». Així ho deia la dona del president de la junta que s'ha constituït per defensar els interessos d'aquest col·lectiu que desallotjaran i que integren prop de 104 persones. «Això, si ho fan serà d'aquí a vint anys i nosaltres ja serem morts», afegia aquesta dona, que deu tenir una setentena d'anys.
Paraules semblants es repetien porta per porta. De sobte, qualcú aportava alguna cosa nova: «L'únic problema és que hi ha militars, sí això fos un banc o un hotel ningú no el tomaria».
I tots tenien clar que no se'n volien anar de Mallorca. I també que no volien sortir pels mitjans de comunicació, «ni foto, ni nom» repetien. I aquí es veia la por. Fins i tot, després de tancar la porta aviat, tornaven a obrir-la de cop perquè recordaven que el seu nom figurava en la plaqueta. «Res de noms», sentenciaven apuntant l'escrit.
La gran majoria de gent que viu als immobles que Defensa cedeix a Cort són jubilades i separades. «Un cop que varen passar un llistat dels veïns per convocar una reunió només hi figuraven dues persones de menys de quaranta anys, eren Maria Dolors Fonoyet i la seva germana», recordà la primera d'elles. També hi ha qualque parella de joves, fills de militars, que cohabiten amb els seus pares. Yolanda Rico va ser l'única que va voler parlar obertament i ho va fer perquè es trobava a l'escoleta de Maria Dolors recollint la seva filla quan se sondejava l'opinió dels veïnats.
Yolanda va explicar que mai s'havia aturat a parlar del seu futur amb el seu pare, un militar jubilat, perquè «això fa anys que diuen que ho tombaran». Comentà també que els militars paguen entre 25.000 i 35.000 pessetes de lloguer per viure a aquests pisos de la primera línia marítima. I poca cosa més, frissava.
Qui parlà obertament foren els civils afectats. La firma del conveni d'adquisició per part de Cort del baluard del Príncep també la desconeixen oficialment els quatre civils que llogaren a Defensa el local que ara exploten: les germanes Fonoyet de l'escoleta i els mecànics Miquel Fiol, pare i fill. Afectats que ningú no reallotjarà.
«Sabem lo que ha sortit per la premsa, però res més», sentenciava Maria Dolors Fonoyet, una de les propietàries de l'escoleta que hi ha a un dels edificis que està previst enderrocar. «Ens ha costat molt aixecar aquest negoci, 17 anys. Ara, no ens podem canviar de barri», recordava Maria Dolors. El cas de Miquel Fiol era semblant. Feia 15 anys que tenien la portassa llogada, i de llavors ençà només els havien pujat el contracte.
