Els ossos parlen. No és que parlin en l'estricte sentit de la paraula, però per científics com el catedràtic de Zoologia de la UIB Lluís Gallego, un simple os ens diu tant com les lletres del diccionari o com una conversa en un pub entre dues persones. «Un os ens pot desxifrar l'edat, el sexe i l'espècie d'un animal», comenta.

Però no tots els ossos donen la mateixa informació. «Els humans, igual que la resta d'espècies, contínuament van fent i desfent la matèria dels seus organismes. Per tant, cap de les parts del nostre cos té la mateixa edat que el nostre carnet d'identitat. I això és molt divertit perquè des del principi ens trobam ossos que són adults i definitius i en canvi hi ha ossos que els costa molt arribar a ser adults».

Llavors, cada os et diu coses diferents, siguin restes de peixos, mamífers o qualsevol grup que tengui estructures d'aquesta mena.
Gallego explica que un os, com qualsevol part del cos, es transforma. «Ens hauríem d'imaginar una fàbrica que construeix pneumàtics. Ens hauríem d'imaginar el pneumàtic d'un cotxe que contínuament està en moviment i que, per tant, es gasta. Però contínuament es fan pneumàtics nous. Així funcionen els nostres ossos i en funció del treball que hagi de realitzar una part dels nostres ossos el desgast és distint», diu el científic.

En el cas de l'home l'exemple és molt clar. «Hi ha espècies que estan en contínua evolució i fins que no arriben a una forma definitiva poden passar més de 20 anys, com és el cas dels éssers humans. En canvi n'hi ha d'altres que arriben a adults als dos anys. I és que no tots els ossos tenen la mateixa velocitat de desenvolupament, ni fan la mateixa feina».

Encara que cada os dóna un informació diferent, Gallego assegura «que no existeix un catàleg o un alfabet dels ossos perquè no interessa».
Fins ara l'estudi dels ossos ha tingut un interès científic o molt puntual. «Un exemple és l'antropologia aplicada a la medicina forense. Un metge pot saber moltíssimes coses a partir d'una cadàver impossible de reconèixer», diu.

Pel científic, no obstant això, l'estudi dels ossos pot tenir moltes altres i interessants aplicacions. «Un tema que podria ser d'interès seria reconèixer el que ha traginat una embarcació factoria de pesca, la quantitat de peix que ha ficat en les seves bodegues. A través dels ossos dels peixos es podria fer un estudi que determinaria la quantitat i mida que s'ha agafat en una zona pesquera concreta sigui de la Mediterrània i fins i tot de les Illes Balears. D'aquesta manera es podria controlar l'explotació pesquera que també serviria per minimitzar els problemes que té Espanya quan els pescadors entren en aigües d'altres països».