Per tercer any consecutiu la Direcció General de Cultura i
Normalització Lingüística del Govern, que encapçala Jaume Gil, ha
convocat un programa d'ajudes econòmiques destinades a cofinançar
actuacions normalitzadores en els diferents municipis de les Illes.
Les subvencions s'atorguen sobre projecte, ja que són els mateixos
consistoris els que exposen les seves necessitats en l'àmbit
lingüístic. Però el que crida l'atenció, sobretot pel que fa a
l'illa de Mallorca, és que només trenta-dos dels cinquanta-tres
pobles existents han demanat ajudes en aquest sentit. És a dir, més
d'una tercera part dels municipis mallorquins s'han desentès del
Pla de normalització del Govern i ni tan sols han demanat
ajudes.
Són diverses les lectures que poden inspirar aquest fet. Per
ventura molts de pobles ja tenen els seus programes municipals i
una coordinació lingüística pròpia i suficient. Però tot i així
costa de creure que rebutgin ajudes econòmiques del Govern. Una
altra possibilitat és que no hagin arribat a temps de presentar el
projecte, la qual cosa evidenciaria una mala organització municipal
en matèria lingüística o la inexistència d'una política definida en
aquest sentit.
Però encara es pot parlar d'una tercera possibilitat, que es
tradueix en el desinterès dels ajuntaments a l'hora de demanar la
subvenció. Aquesta estaria relacionada amb la no gaire gran partida
pressupostària que el Govern dedica a l'objectiu normalitzador, que
està dotada amb un total de 40 milions de pessetes per repartir
entre tots els consistoris que demanin la subvenció. Així, quants
més municipis interessats hi hagi, menys doblers per cadascun
d'ells, ja que Gil indicà que es concedeixen ajudes a tots els
projectes presentats. Això sí, la quantitat econòmica de cada una
de les subvencions dependrà de la valoració que els tècnics de la
Conselleria facin de cada projecte concret.
La subvenció mínima s'ha establert enguany en 448.097 pessetes,
que serà la quantitat rebuda per un total de vint-i-un pobles de
Mallorca. Els que més, llevat de Palma (sis milions), rebran un
milió de pessetes.
Però en qualsevol cas, és evident que els ajuntaments
interessats es beneficiaran del Pla normalitzador i faran una passa
més en l'impuls de l'ús de la llengua catalana en els diferents
àmbits dels seus municipis.
Principalment, les ajudes del Govern són destinades a la
retolació i senyalització urbana en català i a l'assessorament
lingüístic de caràcter intern, per tal de normalitzar les feines
burocràtiques i oficials, com és la redacció de documents o
d'informes.
Una de les condicions que exigeix la Direcció General per
lliurar les subvencions és que l'ajuntament interessat ha
d'incrementar un 20% l'ajuda econòmica del Govern i han de fer un
seguiment rigorós del programa subvencionat, per tal de controlar
si augmenta l'ús del català en el municipi.
Illes menors
Menorca i Eivissa també es beneficiaran del Pla pilot de
normalització. De fet, alguns dels ajuntaments de les Illes menors
rebran algunes de les subvencions més generoses. Aquest és el cas
de Ciutadella, que gaudirà de 2.800.000 pessetes, i de Maó, amb una
partida de 1'5 milions. En total han estat vuit els ajuntaments
menorquins que han sol·licitat subvenció.
Pel que fa a Eivissa, només tres municipis varen presentar
programa: Eivissa, Formentera i Sant Antoni de Pormany.
Es manté la partida
La partida pressupostària del Pla pilot de normalització és
enguany idèntica a la de l'any passat, els resultats de la qual
varen ser qüestionats per l'oposició. La inversió del Govern torna
a ser de 40 milions de pessetes. El primer any del Pla el sistema
fou diferent. Es triaren vuit pobles pilot i s'assignà una partida
pressupostària fixa a cadascun, per veure com es feia servir.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.