Per tercer any consecutiu la Direcció General de Cultura i Normalització Lingüística del Govern, que encapçala Jaume Gil, ha convocat un programa d'ajudes econòmiques destinades a cofinançar actuacions normalitzadores en els diferents municipis de les Illes. Les subvencions s'atorguen sobre projecte, ja que són els mateixos consistoris els que exposen les seves necessitats en l'àmbit lingüístic. Però el que crida l'atenció, sobretot pel que fa a l'illa de Mallorca, és que només trenta-dos dels cinquanta-tres pobles existents han demanat ajudes en aquest sentit. És a dir, més d'una tercera part dels municipis mallorquins s'han desentès del Pla de normalització del Govern i ni tan sols han demanat ajudes.

Són diverses les lectures que poden inspirar aquest fet. Per ventura molts de pobles ja tenen els seus programes municipals i una coordinació lingüística pròpia i suficient. Però tot i així costa de creure que rebutgin ajudes econòmiques del Govern. Una altra possibilitat és que no hagin arribat a temps de presentar el projecte, la qual cosa evidenciaria una mala organització municipal en matèria lingüística o la inexistència d'una política definida en aquest sentit.

Però encara es pot parlar d'una tercera possibilitat, que es tradueix en el desinterès dels ajuntaments a l'hora de demanar la subvenció. Aquesta estaria relacionada amb la no gaire gran partida pressupostària que el Govern dedica a l'objectiu normalitzador, que està dotada amb un total de 40 milions de pessetes per repartir entre tots els consistoris que demanin la subvenció. Així, quants més municipis interessats hi hagi, menys doblers per cadascun d'ells, ja que Gil indicà que es concedeixen ajudes a tots els projectes presentats. Això sí, la quantitat econòmica de cada una de les subvencions dependrà de la valoració que els tècnics de la Conselleria facin de cada projecte concret.

La subvenció mínima s'ha establert enguany en 448.097 pessetes, que serà la quantitat rebuda per un total de vint-i-un pobles de Mallorca. Els que més, llevat de Palma (sis milions), rebran un milió de pessetes.

Però en qualsevol cas, és evident que els ajuntaments interessats es beneficiaran del Pla normalitzador i faran una passa més en l'impuls de l'ús de la llengua catalana en els diferents àmbits dels seus municipis.

Principalment, les ajudes del Govern són destinades a la retolació i senyalització urbana en català i a l'assessorament lingüístic de caràcter intern, per tal de normalitzar les feines burocràtiques i oficials, com és la redacció de documents o d'informes.

Una de les condicions que exigeix la Direcció General per lliurar les subvencions és que l'ajuntament interessat ha d'incrementar un 20% l'ajuda econòmica del Govern i han de fer un seguiment rigorós del programa subvencionat, per tal de controlar si augmenta l'ús del català en el municipi.

Illes menors

Menorca i Eivissa també es beneficiaran del Pla pilot de normalització. De fet, alguns dels ajuntaments de les Illes menors rebran algunes de les subvencions més generoses. Aquest és el cas de Ciutadella, que gaudirà de 2.800.000 pessetes, i de Maó, amb una partida de 1'5 milions. En total han estat vuit els ajuntaments menorquins que han sol·licitat subvenció.

Pel que fa a Eivissa, només tres municipis varen presentar programa: Eivissa, Formentera i Sant Antoni de Pormany.

Es manté la partida

La partida pressupostària del Pla pilot de normalització és enguany idèntica a la de l'any passat, els resultats de la qual varen ser qüestionats per l'oposició. La inversió del Govern torna a ser de 40 milions de pessetes. El primer any del Pla el sistema fou diferent. Es triaren vuit pobles pilot i s'assignà una partida pressupostària fixa a cadascun, per veure com es feia servir.