algo de nubes
  • Màx: 16.59°
  • Mín: 7.61°
16°

Les empreses avalen el projecte d'un científic de la UIB per fer telescopis a Xile

Torrelles, que treballa a l'Institut Mediterrani, ha sol·licitat la implicació d'Espanya

Més d'una dotzena d'empreses espanyoles especialitzades en les comunicacions i la construcció d'antenes i dissenys electrònics han donat suport al projecte coordinat per Josep Maria Torrelles, científic que treballa enguany a l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats, organisme que engloba UIB i CSIC. El projecte de Torrelles contempla la construcció de 36 telescopis en el desert xilè d'Atacama, tal com ja va publicar Diari de Balears (17-7-98).

Les empreses estatals veuen amb bons ulls participar com a representants espanyols en l'elaboració d'aquesta xarxa de radiotelescopis dirigida per l'Observatori nacional de radioastronomia dels Estats Units, ja que «és una bona oportunitat per ampliar la projecció internacional, especialment en tecnologia espacial», afirma Torrelles.

Entre les empreses que recomanen a l'Estat espanyol que doni el vistiplau al projecte coordinat per Torrelles es troben importants companyies com Alcatel Espacio, Casa, Grupo Apex, GTD, Ikerlan, Inasmet, Indra, Ingemetal, Mier Comunicaciones, Rymsa, TAM, TTI, Schwartz-Hautmont.

De fet fa pocs dies la comissió científica encarregada d'estudiar el projecte, que ja compta amb el suport del Ministeri d'Indústria i Energia, va enviar la sol·licitud a l'oficina de Ciència i Tecnologia del Ministeri de la Presidència del Govern d'Aznar, òrgan que haurà de decidir la participació o no d'Espanya.

El projecte dels Estats Units, que té per nom Milimeter Array (MMA), està considerat per la comunitat científica com un dels muntatges astronòmics més importants de l'inici del nou segle. L'objectiu d'aquest potent radiotelescopi és aclarir dubtes sobre temes tan transcendents com l'origen del Sistema Solar, el naixement de les galàxies i, per tant, la formació i la destrucció d'estrelles i planetes, comenta el científic.

Segons Torrelles, el projecte MMA «a més del seu interès científic té un gran interès per a la indústria espanyola, ja que li permetrà adquirir experiència en aquesta classe de tecnologia i es podran beneficiar amb aplicacions comercials».

Aprofundint en la qüestió, Torrelles explica que la participació de la indústria espanyola en el projecte de la MMA «té interès fonamentalment en el camp de la recepció d'ones mil·limètriques. El disseny i la fabricació de telescopis i part de la seva estructura en fibra de carboni és també una àrea prioritària per l'experiència d'algunes indústries espanyoles identificades del sector.

El científic calcula que la participació d Espanya com a membre associat de l'MMA es faria amb una aportació inicial d'uns tres mil milions de pessetes i addicionalment d'un milió de dòlars anuals per a manteniment del sistema, cosa que suposaria una contribució del 10% del pressupost total (uns trenta mil milions de pessetes).

La fabricació de telescopis és una àrea prioritària per l'experiència d'algunes indústries espanyoles, diu Torrelles.
El científic estudia a Palma la formació de les estrelles i de moment té previst continuar a l'Illa el que resta d'any. De fet Torrelles va anunciar a final del passat mes d'abril, juntament amb el científic menorquí Guillem Anglada Pons, el descobriment del naixement d'un nou sistema planetari, semblant al Sistema Solar, que es troba situat a mil tres-cents anys llum de la Terra, una distància considerada curta des del punt de vista de l'Univers.

3.000 metres de diàmetre
Els 36 telescopis tindran deu metres de diàmetre i es construiran en el desert xilè d'Atacama, a cinc mil metres d'altitud. Tot plegat, la xarxa tindrà la resolució d'un telescopi de tres mil metres de diàmetre. L'astrònom Josep Maria Torrelles, imatge superior, pertany a l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia però des de fa un any treballa a la Universitat de les Illes Balears, en la Comissió de Serveis a l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (que integra el Centre Superior d'Investigacions Científiques i la UIB).

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.