«Una explosió m'ha desplaçat des d'una taula de devora l'entrada i he quedat atrapat davall d'una altra. Des d'allà davall demanava que em rescatassin». Aquesta era la narració de José Martínez, d'uns 50 anys, per explicar com havia viscut ahir la por i el desconcert des de la terrassa del Capuccino.

«Ha estat una visió horrorosa "afegí José Martínez" com si vingués un huracà i t'arrossegàs». Davant un escenari semblant, explicà que «tothom estava histèric». En el seu cas, admet que «he estat afortunat».

Totes aquestes explicacions les oferia des de davant el local sinistrat amb una bena enganxada amb esparadrap en el front, just damunt l'ull esquerre. «Si el vidre que m'ha pegat aquí "digué en relació a la seva lesió" m'hagués encertat una mica més avall de la cara hauria perdut la vista d'aquesta banda».

Una altra víctima, un home d'uns 60 anys, reposava de l'ensurt assegut en una de les cadires de vímet i canya que fins no feia gaire havien format part d'un escenari plàcid per prendre el cafè. Amb un rerefons ara derruït, parlava amb veu baixa i cansada mentre lluïa una visible ferida en el front des d'on li havia regalimat sang per una galta. «Tot m'ha vingut damunt. Només ha durat tres o quatre segons i hem pogut escapar».

Un home que era al seu costat contava que «hem sentit una violenta explosió, com un cop sec i sense flama, i després tots els vidres han volat fets bocins.

D'aquesta manera, els afectats directes trasmetien el pànic que havien patit i provaven de recuperar la calma. Des de l'altra part del carrer, persones que presenciaren l'escena des de fora, en narraven també la seva versió. Ana, una dona d'uns 35 anys, havia aconseguit que les seves dues filles, de no més de sis anys, deixassin de plorar arran de l'espant. La mare esperava el seu marit amb les dues menudes quan sentiren «un renou molt fort», explicà Ana, i de cop «tot ha començat a caure i se sentien els ferits com cridaven».

La dona va córrer tot d'una amb les dues nines cap el jardí central del passeig marítim. No sabien què passava i temien que al local on havien berenat passàs el mateix.

Una altra perpectiva va ser la d'un home que circulava amb cotxe i quan li faltaven desenes de metres per passar per davant el Capuccino va veure com damunt el vehicle que el precedia «començaven a caure vidres i pedres». Tot d'una va aparcar el cotxe i va veure molta gent a la terrassa demanant auxili.

De forma paral·lela, els diferents cossos de policia provaren de desfer la congestió causada per l'aglomeració de persones encuriosides. Era freqüent sentir vianants, la majoria amb aspecte de turistes, que demanaven quan i de quina manera es faria pública la llista de ferits, preocupats per si entre aquests hi hauria qualque conegut.