Dissortadament no és cap novetat. No és la primera vegada que es diu. La comunitat autònoma més rica té la universitat més pobra. Ens referim, evidentment, a la Universitat de les Illes Balears que, tal com queda palès en un estudi realitzat per Unió Mallorquina, és una de les més mal finançades de l'Estat amb uns índexs inferiors a la mitjana estatal i internacional en gairebé tots els capítols d'inversió.
Segons els responsables de l'estudi, el problema rau en l'assumpció d'unes competències universitàries, que varen tenir lloc el mes de novembre del 96, que arribaren mal dotades i que hipotequen el futur de l'ensenyament universitari a les Illes. Així, UM considera que les transferències corrents que es reben i es rebran cada any, amb l'únic augment de l'IPC, són insuficients per a la UIB. De fet, la transferència corrent per alumne va ser l'any passat de 266.335 pessetes, mentre que UM considera que hauria de ser de 400.000 per començar a anar bé.
El cas és que els percentatges comparatius amb la mitjana de les altres universitats de l'Estat deixa clar el finançament insuficient de la UIB. Unes mancances que fins i tot afecten uns altres aspectes, que no estan directament relacionats amb els doblers. Per exemple, les Balears són també una de les comunitats autònomes amb menys alumnes universitaris en proporció amb el volum de població. Així, mentre la mitjana estatal d'universitaris entre la població en edat teòrica universitària és del 33%, a les Illes només és del 20'60%.
Una circumstància que és provocada per molts factors, però que també està directament relacionada amb la limitada oferta d'estudis de la UIB. Aquest fenomen també està condicionat per la facilitat de trobar feina una vegada acabada l'Educació Secundària, ja que a les Illes hi ha menys atur que a la resta.
L'escassa oferta motiva també la sortida de molts estudiants a les universitats de la Península.
Les taxes més altes
Els problemes de finançament de la UIB, que rep uns doblers insuficients, segons l'estudi d'UM, no només afecten el nombre d'estudis que s'ofereixen (33 titulacions en total) i la qualitat acadèmica, sinó que repercuteixen directament en l'alumnat, que per la manca de finançament ha de pagar gairebé les taxes més cares de l'Estat. «Allò que no aporti el Govern ho han d'aportar els estudiants mitjançant la matrícula», segons Miquel Àngel Flaquer, que és un dels autors de l'estudi. Les dades comparatives més espectaculars són les que fan referència al PIB balear que es destina a Investigació i Desenvolupament (I+D). Concretament, a les Balears s'hi destina el 0'10%, quan la mitjana estatal és del 0'90%. Però si la comparança s'estableix en l'àmbit internacional, països com Alemanya o Anglaterra superen el 2%, mentre que Suècia arriba al 3'30%.
