Encapçalada per un «distingit senyor», la carta del GOB a l'aquitecte Richard Rogers va sortir de Palma cap a Londres divendres passat per demanar-li que abandoni el projecte del ParcBIT. Així complien l'anunci que feren fa dies en aquest sentit.

Els ecologistes, després de presentar-se com un grup amb 25 anys d'història i 5.000 afiliats, expliquen a Rogers que «des del nostre punt de vista el ParcBIT perpetua un model de creixement depredador, insostenible i arcaic». De manera molt gràfica, equiparen l'obra a «l'agricultura itinerant que desforesta les selves tropicals per treure sumàriament profit als sòls fins a convertir-los en inútils».

Després de repassar els elements que condueixen a allò que consideren una sobreexplotació de Mallorca, fan la seva demanda a l'arquitecte: «El ParcBIT contribuirà a la destrucció de l'Illa i a la degradació dels seus recursos naturals. És per tot això que li demanam que abandoni el projecte i que s'afegeixi a les veus que reclamen aturar aquesta iniciativa del Govern balear».

El GOB ahir va fer pública la carta a la vegada que emetia informació complementària sobre els arguments que determinen la seva posició.
Per començar incidien en l'«exagerat consum de territori» del parc, que afectarà 140 hectàrees, 60 per a usos productius, 50 per als residencials i 40 per als recreatius. A més, recorden que la construcció de l'autovia per arribar-hi des de la carretera de Valldemossa «afectarà 23 hectàrees de territori, de zones naturals d'un claríssim interès».

Quant als recursos hídrics, situen en 1.500 metres cúbics diaris el consum que es generarà, a la qual cosa s'afegeix el consum energètic.
Aquests paràmetres es complementen amb el que defineixen com a «irregularitats» en la tramitació. «Primer es compraren els terrenys i llavors es justificà la ubicació». El camí seguit el consideren «gairebé contrari» a «l'objectiu final de l'ordenació del territori» d'«augmentar la qualitat de vida».

Consideren també que s'han incomplert el criteris de selecció dels terrenys en potenciar la macrocefàlia de Palma i acabar una zona rural de «notable interès».

Tampoc no obliden que «s'han comprat els terrenys abans d'aprovar les normes subsidiàries que haurien de decidir la ubicació exacta».
Les alternatives del GOB són «estendre la xarxa telemàtica» en detriment d'un indret que la concentri i s'oposen a la creació d'una zona residencial i d'oci en el parc i defensen mantenir només els edificis centrals, però asseguren que «hi ha ubicacions molt millors que Son Espanyol» que es poden reconvertir.