En menys de deu anys el sòl urbanitzable s'ha reduït més d'un 50%

La xifra és molt inferior a les 6.800 hectàrees de sòl no ordenat que figura al diagnòstic de les Directrius d'Ordenació del Territori (DOT). Superfície de sòl no ordenat que, segons la Comissió d'Urbanisme, era el que existia a Mallorca a principis dels anys noranta.

La diferència denota que aquesta darrera època «s'ha produït un moviment de fons silenciós important, amb una clara activitat de desclassificació», comentà el president de la Comissió Insular d'Urbanisme del Consell de Mallorca, Francesc Quetglas. Amb menys de deus anys s'ha reduït a més de la meitat el sòl urbanitzable de Mallorca.

Cal recordar que la setmana passada, des de la mateixa Conselleria de Medi Ambient i Ordenació del Territori, sense encara conèixer la diferència, s'excusaven indicant que el global no estava actualitzat i que el nombre es corresponia amb els urbanitzables sense pla parcial existents a l'any 1994.

La justificació del Govern, però, no va convèncer a la Comissió Insular d'Urbanisme (CIUM). Els tècnics de la CIUM plantegen la hipòtesi que les 6.800 hectàrees de sòl no ordenat, que contemplen les DOT, sorgeixen d'un error comés per l'equip redactor. Sembla ser que, alhora de comtabilitzar els urbanitzables sense pla, varen ficar dins un mateix sac el sòl protegit per la LEN (Llei d'Espais Naturals) a l'any 1991 i que els planejaments urbanístics encara no recullien.

A més, hi varen incloure sòls desclassificats de forma cautelar per les conegudes com a Normes ABCD, normes subsidiàries que simplificaven en quatre categories el sòl i que entraren en vigor abans de la LEN.

Així mateix, segons la CIUM, degueren adjuntar al sòl no ordenat terrenys que havien protegit posteriorment, com ara Cabocorp o el sector que es troba localitzat vora la Punta de n'Amer.

Segons la CIUM, tot aquest sòl protegit per la LEN i els dos sectors desclassificats sumaven 4.067 hectàrees. Superfície que suposadament l'equip redactor del Govern va adherir a les 3.050 hectàrees d'urbanitzables sense pla parcial aprovat i que es destinen a usos residencials i turístics.

A tot això, cal afegir que la CIUM no només treballa damunt aquests urbanitzables, per determinar quins sòl vol protegir, sinó també té en compte tots els polígons, classificats com a urbanitzables, que encara no han estat recepcionats pels corresponents ajuntaments i que sumen 3.238 hectàrees.