El Consell Insular de Mallorca (CIM) ja ha comtabilitzat el
totat d'urbanitzables de l'Illa que no compten amb pla parcial
aprovat. El resultat: 3.050 hectàrees.
La xifra és molt inferior a les 6.800 hectàrees de sòl no
ordenat que figura al diagnòstic de les Directrius d'Ordenació del
Territori (DOT). Superfície de sòl no ordenat que, segons la
Comissió d'Urbanisme, era el que existia a Mallorca a principis
dels anys noranta.
La diferència denota que aquesta darrera època «s'ha produït un
moviment de fons silenciós important, amb una clara activitat de
desclassificació», comentà el president de la Comissió Insular
d'Urbanisme del Consell de Mallorca, Francesc Quetglas. Amb menys
de deus anys s'ha reduït a més de la meitat el sòl urbanitzable de
Mallorca.
Cal recordar que la setmana passada, des de la mateixa
Conselleria de Medi Ambient i Ordenació del Territori, sense encara
conèixer la diferència, s'excusaven indicant que el global no
estava actualitzat i que el nombre es corresponia amb els
urbanitzables sense pla parcial existents a l'any 1994.
La justificació del Govern, però, no va convèncer a la Comissió
Insular d'Urbanisme (CIUM). Els tècnics de la CIUM plantegen la
hipòtesi que les 6.800 hectàrees de sòl no ordenat, que contemplen
les DOT, sorgeixen d'un error comés per l'equip redactor. Sembla
ser que, alhora de comtabilitzar els urbanitzables sense pla, varen
ficar dins un mateix sac el sòl protegit per la LEN (Llei d'Espais
Naturals) a l'any 1991 i que els planejaments urbanístics encara no
recullien.
A més, hi varen incloure sòls desclassificats de forma cautelar
per les conegudes com a Normes ABCD, normes subsidiàries que
simplificaven en quatre categories el sòl i que entraren en vigor
abans de la LEN.
Així mateix, segons la CIUM, degueren adjuntar al sòl no ordenat
terrenys que havien protegit posteriorment, com ara Cabocorp o el
sector que es troba localitzat vora la Punta de n'Amer.
Segons la CIUM, tot aquest sòl protegit per la LEN i els dos
sectors desclassificats sumaven 4.067 hectàrees. Superfície que
suposadament l'equip redactor del Govern va adherir a les 3.050
hectàrees d'urbanitzables sense pla parcial aprovat i que es
destinen a usos residencials i turístics.
A tot això, cal afegir que la CIUM no només treballa damunt
aquests urbanitzables, per determinar quins sòl vol protegir, sinó
també té en compte tots els polígons, classificats com a
urbanitzables, que encara no han estat recepcionats pels
corresponents ajuntaments i que sumen 3.238 hectàrees.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.