Els grups parlamentaris popular i socialista al Congrés han pactat un conjunt d'esmenes a la reforma de l'Estatut de les Balears on s'introdueixen algunes modificacions de caire tècnic i dos aspectes relatius a la llengua i a les relacions internacionals, però on no es recullen les iniciatives de CiU i PNB de reconeixement de les Illes com a nacionalitat històrica.

El senador popular per les Balears i coordinador de la reforma, Manuel Jaén Palacios, confirmà ahir que les esmenes presentades pels nacionalistes catalans i bascs no prosperaran. Palacios recordà que el seu partit no defensa reformes nacionalistes, que no estan per la indepència i que, a més, «anomenar-se d'una manera o de l'altra no dóna ni treu més competències».

D'aquesta manera, tant l'esmena de Convergència i Unió, que a instàncies del PSM introduïa el terme nacionalitat, com la del Partit Nacionalista Basc, que en nom d'Unió Mallorquina també es refereix a la «nacionalitat i identitat històrica dels pobles de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera», hi queden fora.

Tampoc no prosperaran en l'aprovació al Congrés les 65 esmenes presentades pel grup parlamentari d'Izquierda Unida. Segons explicà Jaén Palacios, eren una reiteració de les que ja es presentaren al Parlament balear. Les que sí comptaran amb el vot de la majoria del Congrés seran les vint, deu per cada partit però idèntiques, presentades per populars i socialistes.

Una de les més importants és la que fa referència a la llengua i es justifica com a garantia de la cooficialitat de les dues llengües de les Balears. Concretament, s'indica que les institucions balears garantiran l'ús normal i oficial dels dos idiomes, n'asseguraran el coneixement i crearan les condicions per arribar a la igualtat plena de les dues llengües.

Així mateix, s'aprovarà una esmena en què es recull que la comunitat balear podrà sol·licitar al Govern central la celebració de tractats internacional en matèries d'interès per a les Balears, especialment els derivats de la condició d'insularitat o per fomentar la cultura.

La diputada del PSIB Teresa Riera explicà que «hem consensuat esmenes de contingut que milloraran l'efectivitat de la norma».

Calendari  

El president del Parlament balear, Joan Huguet, pactà ahir amb el seu homòleg a les Corts, Federico Trillo, el calendari per a l'aprovació definitiva de l'Estatut, que com a molt tard es produirà en el darrer ple d'aquest període de sessions o en el primer del proper. En tot cas, la reforma entrarà en vigor al començament de la pròxima legislatura, segons assegurà ahir Jaén Palacios. Entre d'altres coses, aquesta reforma permetrà la transferència de la competència de Sanitat a la comunitat balear.