El Grup Parlamentari del PSIB ha presentat una proposició de llei en el Parlament per modificar el dret civil de les Balears. Els socialistes demanen que «el dret a la llar familiar estigui per sobre del dret a la propietat», segons afirmà el diputat Antoni Diéguez. Per tant, demanen la modificació de la legislació pròpia per fer necessari el consentiment dels dos cònjuges per subscriure una hipoteca sobre la llar familiar.
La recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Balears, signada pel magistrat Rafel Perera, que dóna la raó a un banc per executar l'hipoteca sobre una llar familiar, encara que aquesta només hagi estat signada per un dels cònjuges, ha desfermat la polèmica política.
S'ha de pensar que la legislació civil de l'Estat estableix la defensa de la llar familiar en aquests casos i exigeix la signatura tant de marit com de muller per formalitzar l'hipoteca. No obstant això, el règim de separació de béns en vigor a les Balears no ho permet.
Per la seva banda, els socialistes consideren que «al llarg de la història i en totes aquelles etapes d'aquesta en què els ciutadans han pogut participar directament en la vida política, sempre s'ha intentat adequar el dret a les necessitats socials». Així, el PSIB recorda el dret constitucional a «assegurar als esposos el dret a l'ocupació de l'habitatge familiar, encara que només un d'ells tengui la titularitat jurídica de l'immoble».
Per tant, els socialistes volen que es modifiqui el dret civil de les Balears defensant la inclusió del següent article: «Els actes de disposició i gravament dels drets en virtut dels quals s'ocupa l'habitatge que constitueix la llar familiar i dels mobles d'aquest requereixen el consentiment d'ambdós cònjuges, i si el cònjuge no titular no el donava, requerirà l'autorització judicial». I s'afegeix que «la manifestació errònia o falsa del disposant sobre el caràcter de l'habitatge no perjudica l'adquirent onerós o de bona fe».
No obstant això, tant els socialistes com la mateixa sentència del Tribunal Superior de Justícia recorden que quan fa uns anys es va debatre en el Parlament l'aprovació de la legislació pròpia, el PP es va oposar a aquesta mesura de protecció de la llar familiar. De fet, aquest va ser un dels arguments del magistrat Rafel Perera per no admetre la protecció de la llar familiar per sobre del principi de separació de béns. Ara el debat tornarà al Parlament en un punt en què existeix veritable divisió, fins i tot en instàncies judicials.

La llar

La iniciativa socialista per posar el dret a la llar familiar per sobre del dret a la propietat pot obrir una polèmica que va molt més enllà del dret civil propi. La Constitució parla «d'assegurar als esposos el dret a ocupació d'un habitatge familiar». Però tal com van les coses a Mallorca, es podrà llegar aquest dret a les futures generacions? La venda massiva de cases a estrangers i l'inevitable fre a l'urbanisme, que encarirà els béns immobles, permetrà als nostres successors viure als mateixos pobles dels seus avantpassats? No hauria de tenir en compte el nostre Estatut, o la nostra Llei especial, el dret de tots els illencs a crear la llar familiar a la seva pròpia terra?