El Grup Parlamentari del PSIB ha presentat una proposició de
llei en el Parlament per modificar el dret civil de les Balears.
Els socialistes demanen que «el dret a la llar familiar estigui per
sobre del dret a la propietat», segons afirmà el diputat Antoni
Diéguez. Per tant, demanen la modificació de la legislació pròpia
per fer necessari el consentiment dels dos cònjuges per subscriure
una hipoteca sobre la llar familiar.
La recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de les
Balears, signada pel magistrat Rafel Perera, que dóna la raó a un
banc per executar l'hipoteca sobre una llar familiar, encara que
aquesta només hagi estat signada per un dels cònjuges, ha desfermat
la polèmica política.
S'ha de pensar que la legislació civil de l'Estat estableix la
defensa de la llar familiar en aquests casos i exigeix la signatura
tant de marit com de muller per formalitzar l'hipoteca. No obstant
això, el règim de separació de béns en vigor a les Balears no ho
permet.
Per la seva banda, els socialistes consideren que «al llarg de la
història i en totes aquelles etapes d'aquesta en què els ciutadans
han pogut participar directament en la vida política, sempre s'ha
intentat adequar el dret a les necessitats socials». Així, el PSIB
recorda el dret constitucional a «assegurar als esposos el dret a
l'ocupació de l'habitatge familiar, encara que només un d'ells
tengui la titularitat jurídica de l'immoble».
Per tant, els socialistes volen que es modifiqui el dret civil de
les Balears defensant la inclusió del següent article: «Els actes
de disposició i gravament dels drets en virtut dels quals s'ocupa
l'habitatge que constitueix la llar familiar i dels mobles d'aquest
requereixen el consentiment d'ambdós cònjuges, i si el cònjuge no
titular no el donava, requerirà l'autorització judicial». I
s'afegeix que «la manifestació errònia o falsa del disposant sobre
el caràcter de l'habitatge no perjudica l'adquirent onerós o de
bona fe».
No obstant això, tant els socialistes com la mateixa sentència del
Tribunal Superior de Justícia recorden que quan fa uns anys es va
debatre en el Parlament l'aprovació de la legislació pròpia, el PP
es va oposar a aquesta mesura de protecció de la llar familiar. De
fet, aquest va ser un dels arguments del magistrat Rafel Perera per
no admetre la protecció de la llar familiar per sobre del principi
de separació de béns. Ara el debat tornarà al Parlament en un punt
en què existeix veritable divisió, fins i tot en instàncies
judicials.
La llar
La iniciativa socialista per posar el dret a la llar familiar per
sobre del dret a la propietat pot obrir una polèmica que va molt
més enllà del dret civil propi. La Constitució parla «d'assegurar
als esposos el dret a ocupació d'un habitatge familiar». Però tal
com van les coses a Mallorca, es podrà llegar aquest dret a les
futures generacions? La venda massiva de cases a estrangers i
l'inevitable fre a l'urbanisme, que encarirà els béns immobles,
permetrà als nostres successors viure als mateixos pobles dels seus
avantpassats? No hauria de tenir en compte el nostre Estatut, o la
nostra Llei especial, el dret de tots els illencs a crear la llar
familiar a la seva pròpia terra?