Ara sembla que al Consell Insular de Mallorca (CIM) no li quadren els nombres. A l'hora de llançar al carrer la xifra de les 6.800 hectàrees urbanitzables que pensa desclassificar va ficar mà directament al diagnòstic de les Directrius d'Ordenació del Territori (DOT). Perquè «darrere les DOT hi ha un treball de camp impressionant», explicà ahir el responsable sectorial d'Ordenació d'Unió Mallorquina, Rafel de Lacy.
Però, resulta que ara les xifres "les que treu del seu arxiu el Consell Insular i les que el Govern recollí a les DOT" no encaixen. «Estam ben enfora d'acostar-nos a aquestes 6.800 hectàrees», manifestà ahir el president de la Comissió Insular d'Urbanisme del CIM, Francesc Quetglas. Alhora, s'afanyava a declarar que «hem tret el global de les Directrius».
Aquesta darrera setmana ningú no recordava les fonts. Tant el secretari general del PSM-NM, Pere Sampol, com la mateixa presidenta d'UM, Maria Antònia Munar, s'han omplert la boca de les 6.800 hectàrees, que segons les DOT fan referència a «tot el sòl urbanitzable no ordenat de Mallorca». Abans, també ho feren els socialistes per començar a negociar amb el president Matas.
Però ara, el Consell sap amb certesa que pot desclassificar unes 1.500 hectàrees dels municipis de la costa sense pagar ni un duro. Xifra que s'allunya de les 6.800, encara que cal afegir sectors de Palma i de l'interior de l'Illa.
Ara, Quetglas no vol parlar de diferències i es reserva la localització dels llocs. Mentre, des dels municipis es parla obertament de les zones amb possibilitat de desclassificar. No obstant això, a molts de municipis, fonamentalment als del mateix color polític que el president Matas, la intenció del Consell no els agrada gens ni mica.
Dins la línia canyellista, sens dubte s'emmarca el batle de Llucmajor. De fet, en aquests moments Llucmajor revisa el seu planejament a l'alça. La revisió contempla vora el nucli urbà del terme un creixement igual al nombre de la població actual, però en urbanitzables més intensius i amb una previsió de 22.000 habitants. «Això quan el nucli encara no s'ha desenvolupant al cent per cent», afegí ahir el senador socialista i regidor, Antoni Garcies.
Amb la modificació de normes que tramita l'Ajuntament de Llucmajor, els populars, fins i tot, classifiquen un sòl rústic com a urbanitzable en una zona de l'Arenal, a l'altre costat de carretera (12 hectàrees). Un altre sector que passen de rústic a urbanitzable és el localitzat a 1'5 quilòmetres de l'Arenal, darrere Bellavista.
A més, la nova revisió conserva els urbanitzables sense pla parcial aprovat de Son Verí (41 hectàrees), Regana (71'72 hectàrees) i un urbanitzable d'unes vuit hectàrees a la continuació de s'Estanyol, així com algun solar a cala Pi i Vallgornera. La modificació de planejament també recull l'urbanitzable de Tolleric, malgrat el Consell ja n'ha començat a tramitar la desclassificació.
Tots aquests urbanitzables són inclosos a les 1.159'57 hectàrees que estudia desclassificar el CIM i que situa el sostre de població en 80.000 habitants.
Un altre municipi on els urbanitzables que es poden desclassificar estan bastant definits és Manacor. A aquest terme, de les 541'09 hectàrees urbanitzables, un total de 391'35 poden desclassificar-se sense pagar gens.
Des d'Urbanisme plantejen la possibilitat de desclassificar 10'80 hectàrees que no tenen pla parcial i que se situen vora Serralt. Un altre sector és l'U24, de 10'70 hectàrees. Devora el club de tennis, n'hi ha un altre que també sortiria de franc desclassificar i que té 10'9 hectàrees.
Després, a la costa, es contemplen altres urbanitzables que els matixos propietaris han demanant que es desclassifiquin per no haver de pagar l'IBI (Impost de Béns Immobles). No obstant això, l'equip de govern manté aquests urbanitzables per «poder traslladar les places hoteleres a segona línia», segons explicà l'arquitecte local.
Concretament, a s'Illot hi ha unes 30 hectàrees que no tenen pla parcial. D'aquestes extensions, el tècnic afirmà que només s'haurien de deixar sense efecte 15 hectàrees. A cala Mandia, cala Estany i cala Anguila, els mateixos propietaris demanen desafectar 45 hectàrees, també per no pagar IBI. Mentre que a cala Murada, cala Domingos i cala Tropicana la xifra puja a 44 hectàrees de sòl sense pla parcial. Si més no, al sector de cala Tropicana hi figura un hotel.
Malgrat aquesta llarga llista, el regidor d'Urbanisme, Bartomeu Blanquer, només contempla la desclassificació dels sectors sense pla parcial situats a cala Romàntica i que els mateixos propietaris han demanat requalificar en rústic, segons informà ahir, des de la delegació de Manacor, el redactor Miquel Adrover. Blanquer va tornar a recordar les paraules de Matas quan va dir que «és necessari que es posi un sòtil». A més, insistí en el concens propietari-adminstració.
El batle de Santanyí, Cosme Adrover, també proposà aquest equilibri i, fins i tot, el creixement zero si no li aturen la tramitació des Pujols i sa Talaiola. A Campos s'oposen a la proposta perquè l'any passat ja desclassificaren un milió de metres quadrats que eren urbanitzables. A ses Salines, el regidor d'Urbanisme, Antoni Perelló, parla d'una única possibilitat a la franja de la carretera, perquè els urbanitables de la vora del poble els necessiten per créixer.
A Felanitx, el batle parla del recurs pendent de cala Brafi i, també, de cala Marçal. I explica que es reuniran per mirar de prohibir l'edificació a les àrees protegides. A Artà, la possibilitat de desclassificar se centra entorn a dos urbanitzables sense pla parical aprovat (13'75 i 6'12 hectàrees) de la Colònia de Sant Pere i un de 9'17 hectàrees a s'Estanyol.
A Capdepera es localitzen dos sectors, un darrere cala Gat i, l'altre, vora l'hotel Aguait, anant cap a sa Font de sa Cala. A Son Servera la llista també és curta. Un sector a sa Costa des Pins i l'altre a la part de darrere de Cala Millor a cala Bona. A Pollença, es troben tres urbanitzables localitzats al Port sense pla parcial aprovat: Ca na Volentina, l'Ullall i la Gola. A aquest terme també n'hi ha tres més que volten el nucli urbà.

Mocions  

La moció que els socialistes varen presentar a Alcúdia sembla que no ha tingut continuïtat al terme de la vora: Santa Margalida. El portaveu socialista al muncipi de Santa Margalida, Miquel Cifre, comentà ahir que varen necessitar dues votacions i, la segona, acompanyada del vot de qualitat del batle, Antoni del Olmo, per desestimar la seva proposta. El PSOE proposava desclassificar el sòl sense pla parcial aprovat i estudiar la resta d'urbanitzables que tenen Pla parcial aprovat, però no projecte d'urbanització, per després poder negociar amb els propietaris les possibles indemnitzacions dels terrenys que es volguessin protegir.