La UIB, una mica més a prop del Sol

Els investigadors de la Universitat de les Illes Balears arriben cada vegada més enfora. De fet, les darreres investigacions de Josep Lluís Ballester i Ramon Oliver, en col·laboració amb el professor francès Frederic Baudin, de Massachusetts, els ha dut gairebé fins al Sol, en un viatge teòric, per tal de mirar d'entendre alguns dels fenòmens que es produeixen al voltant de l'estrella de foc que ens il·lumina.
I els estudis dels investigadors de la UIB no han estat estèrils, ja que han aconseguit fixar la periodicitat de les fulguracions solars, que són uns fenòmens explosius que fins i tot afecten directament la Terra, i la seva relació amb el creixement simultani d'unes taques que hi ha damunt la superfície del Sol. Uns descobriments que han rebut el reconeixement immediat de la comunitat científica internacional.
De fet, els treballs dels científics de la UIB han estat publicats en el número d'agost de la revista Nature, que és la publicació científica més prestigiosa i amb més impacte del món, amb una difusió de 631.000 lectors setmanals i distribuïda a més de 230 països. A més a més, la cadena de televisió americana ABC News va emetre una entrevista amb els professors Ballester i Baudin per donar a conèixer els resultats de les investigacions.
Les taques solars, que s'agrupen sobre la superfície de l'estrella, tenen un camp magnètic molt intens i quan creixen, amb una periodicitat de cinc mesos, emeten un flux magnètic de gran intensitat que fa augmentar la força de les esmentades fulguracions. Aquestes llancen infinitat de partícules a l'espai i moltes d'elles arriben a la Terra, amb una càrrega de radiació tan forta que pot afectar molts aspectes del nostre planeta. Els efectes d'aquestes explosions energètiques al voltant del Sol, poden traduir-se en diferents fenòmens a la Terra. Des de la creació d'aurores boreals, belles i inofensives, a provocar danys en els satèl·lits en òrbita o afectar amb la radiació les tripulacions de les naus espacials o dels avions tipus Concorde, que volen molt alt.
Unes altres pertorbacions provocades per les fulguracions solars poden ser algunes grans apagades, a causa de talls en el subministrament elèctric a gran escala, com els que esdevingueren aquest segle a Quebec (Canadà) o Nova York (EUA).
Tot això és el que, en part, es podria prevenir gràcies a les investigacions dels científics de la UIB, ja que aquestes podrien predir quan hi ha un risc imminent que arribin partícules procedents d'una gran fulguració. En aquests moments, per exemple, s'haurien d'apagar els satèl·lits i no es veurien afectats per la pluja de radiació.
Aquesta aplicació la podran aprofitar agències de tot el món que es dediquen a la predicció solar.
El que s'ha de lamentar és que aquests descobriments no admeten patent, per la qual cosa no revertiran en un benefici directe per als investigadors de la UIB, més enllà del prestigi científic internacional.