Els investigadors de la Universitat de les Illes Balears arriben
cada vegada més enfora. De fet, les darreres investigacions de
Josep Lluís Ballester i Ramon Oliver, en col·laboració amb el
professor francès Frederic Baudin, de Massachusetts, els ha dut
gairebé fins al Sol, en un viatge teòric, per tal de mirar
d'entendre alguns dels fenòmens que es produeixen al voltant de
l'estrella de foc que ens il·lumina.
I els estudis dels investigadors de la UIB no han estat
estèrils, ja que han aconseguit fixar la periodicitat de les
fulguracions solars, que són uns fenòmens explosius que fins i tot
afecten directament la Terra, i la seva relació amb el creixement
simultani d'unes taques que hi ha damunt la superfície del Sol. Uns
descobriments que han rebut el reconeixement immediat de la
comunitat científica internacional.
De fet, els treballs dels científics de la UIB han estat
publicats en el número d'agost de la revista Nature, que és la
publicació científica més prestigiosa i amb més impacte del món,
amb una difusió de 631.000 lectors setmanals i distribuïda a més de
230 països. A més a més, la cadena de televisió americana ABC News
va emetre una entrevista amb els professors Ballester i Baudin per
donar a conèixer els resultats de les investigacions.
Les taques solars, que s'agrupen sobre la superfície de l'estrella,
tenen un camp magnètic molt intens i quan creixen, amb una
periodicitat de cinc mesos, emeten un flux magnètic de gran
intensitat que fa augmentar la força de les esmentades
fulguracions. Aquestes llancen infinitat de partícules a l'espai i
moltes d'elles arriben a la Terra, amb una càrrega de radiació tan
forta que pot afectar molts aspectes del nostre planeta. Els
efectes d'aquestes explosions energètiques al voltant del Sol,
poden traduir-se en diferents fenòmens a la Terra. Des de la
creació d'aurores boreals, belles i inofensives, a provocar danys
en els satèl·lits en òrbita o afectar amb la radiació les
tripulacions de les naus espacials o dels avions tipus Concorde,
que volen molt alt.
Unes altres pertorbacions provocades per les fulguracions solars
poden ser algunes grans apagades, a causa de talls en el
subministrament elèctric a gran escala, com els que esdevingueren
aquest segle a Quebec (Canadà) o Nova York (EUA).
Tot això és el que, en part, es podria prevenir gràcies a les
investigacions dels científics de la UIB, ja que aquestes
podrien predir quan hi ha un risc imminent que arribin partícules
procedents d'una gran fulguració. En aquests moments, per exemple,
s'haurien d'apagar els satèl·lits i no es veurien afectats per la
pluja de radiació.
Aquesta aplicació la podran aprofitar agències de tot el món que es
dediquen a la predicció solar.
El que s'ha de lamentar és que aquests descobriments no admeten
patent, per la qual cosa no revertiran en un benefici directe per
als investigadors de la UIB, més enllà del prestigi
científic internacional.
Segles enrere
La feina no ha acabat. Oliver i Ballester continuaran treballant en
la mateixa línia investigadora, perquè fins ara han pogut predir
alguns dels comportaments solars, que es repeteixen segons les
dades registrades des de finals del segle XIX. Però la recerca
continua, ja que els investigadors tenen material suficient com per
poder investigar l'activitat solar des del segle XVIII, la qual
cosa permetria estudiar la possible evolució dels fenòmens solars.
Totes les investigacions teòriques es duen a terme a la Universitat
de les Illes Balears.
