Agustí Jansà, director del Centre Meteorològic de les Balears adverteix a través d'aquest diari que les Illes «estan en situació d'inseguretat permanent davant un fenomen meteorològic perquè som l'única comunitat que no disposa d'un radar per preveure una tempesta o un cap de fibló».
Jansà comenta que «si no s'instal·la un radar condemnan l'evolució de la meteorologia de les Illes Balears i ens exposam a perills que es podrien evitar».
S'ha de recordar que la possible instal·lació d'un radar a Mallorca ha provocat des del 1985 molts de problemes tant tècnics com socials. Per una banda han existit dificultats d'ubicació del radar, ja que hi havia el perill que la seva presència provocàs «fortes interferències a la aviació civil», comenta Jansà.
El 1995, però, la Comissió Insular d'Urbanisme, després d'una gran debat social, va donar via lliure per ubicar el radar a la Talaia Freda d'Artà, al·legant que era l'únic lloc viable. Aquest fet va provocar airades protestes per part dels ecologistes. No obstant això, segons Jansà el Centre Meteorològic va optar per no ubicar el radar «perquè immediatament després i gràcies als avenços tecnològics va sortir al mercat un nou model de radar que provocava menys interferències. Això permetia la possibilitat d'instal·lar l'estructura en un altre lloc i evitar així un impacte ambiental a Artà», explica Jansà.
Per aquest motiu el Centre Meteorològic va començar una sèrie de negociacions amb Aena perquè es pogués col·locar el radar devora les instal·lacions que té Aena al puig de Randa. «Fa devers un mes que Aena ens va confirmar que no era possible la ubicació tan a prop dels seus aparells. Ara realitzam estudis perquè el radar es pugui situar a 500 metres o a un quilòmetre del centre emissor d'Aena a Randa».
Jansà no descarta «tornar a estudiar la instal·lació a la Talaia Freda i a altres llocs com na Burguesa i el cap Blanc, si la segona opció de Randa no resulta viable» .
El funcionament d'un radar a Mallorca permetria «detectar una tempesta d'aigua fins a 240 quilòmetres d'on està situat l'aparell. També en podríem saber el volum i controlar cap a on va. Tot això significaria que podríem saber si la tempesta és important i avisar amb antelació Protecció Civil perquè en donàs senyals d'alerta a les barques que es trobassin prop de la tempesta», comenta el responsable del centre. Jansà adverteix que «un dia d'aquests pot aparèixer una altra tempesta, com les que varen afectar Manacor el 1989 i mitja Mallorca. Amb el radar nosaltres podríem avisar amb antelació d'una gran tempesta i cap a on es dirigeix, però sense l'aparell el nostre avís podria arribar tard».
D'altra banda, Jansà explica que el radar també pot detectar un cap de fibló fins a una distància de 120 quilòmetres, ja que mesura tant la pluja com la velocitat del vent.
El radar que es podria instal·lar a l'Illa constaria d'una torre metàl·lica amb una altura d'entre 10 i 15 metres amb una cúpula al seu damunt. No obstant això, l'altura dependria del lloc on s'instal·làs.
La tecnologia del radar faria que la informació que recull, com els canvis de vent, les ratxes fortes, els ciclons, es poguessin traslladar al sistema d'observació, comenta Jansà.
El radar que es vol instal·lar a les Illes en cas que sigui viable és el mateix model de què disposa el Centre Meteorològic de Catalunya. Aquest aparell es troba ubicat en el denominat pic de les Agulles, a 612 metres d'altura en el terme municipal de Cornera a la comarca del Baix Llobregat, a vint quilòmetres de la ciutat de Barcelona.

Reaccions  

La possible ubicació del radar a Mallorca sempre ha provocat reaccions en contra en el lloc on s'havia d'instal·lar.
L'any passat el president de l'Associació de veïns de Randa, Pere Verdera, va assegurar que «Cura pareix ja un sembrat d'antenes i la gent s'hauria de sensibilitzar més amb aquest tema».
El setembre del 1997 Francesc Antich (PSOE) declarava en qualitat de batle d'Algaida que no tenia coneixement del projecte, però que en tot cas no era una raó de pes el fet que «no hi hagi tant d'impacte a Randa perquè ja hi ha moltes antenes». D'altra banda, Gabriel Salas, membre del grup municipal conservador, considerava que s'havien de retirar totes les antenes de la muntanya de Cura. Per acabar, el president de l'Associació de Veïns, Pere Verdera, criticava que el puig de Randa sigui «un sembrat d'antenes».

Capacitat segons el lloc  

El director del Centre Meteorològic de les Illes Balears explica que depenent del lloc on s'instal·li el radar tindrà més o menys abast. Per exemple, si l'estructura es muntàs a la Talaia Freda d'Artà la cobertura del radar per Mallorca seria d'un 95%. Si se situàs a Randa la capacitat seria d'un 85%. Les altres opcions com na Burguesa només podrien tenir un abast del 60% per l'altura i les característiques del terreny. Al cap Blanc el radar tindria un poc més de cobertura, però en canvi no podria detectar una tempesta en llocs tan sensibles com Manacor o Artà.