La reacció a la notícia publicada per aquest diari diumenge passat no s'ha fet esperar. L'article informava que Son Dureta no contracta infermers diplomats a la UIB des de fa dos anys. Ara, arran d'aquesta afirmació confirmada pels responsables del mateix hospital, s'ha afegit a la protesta gairebé tota la resta del personal del centre sanitari, que denuncien la manca d'oportunitats dels professionals de les Illes davant les contractacions dels peninsulars, que vénen a cobrir places els mesos d'estiu.
Aquest problema, segons explicaren ahir alguns dels treballadors afectats, el pateixen gairebé tots els col·lectius laborals, des dels infermers i els auxiliars sanitaris, fins als zeladors i el personal administratiu.
A més a més, els portaveus dels treballadors, que han preferit mantenir l'anonimat, assenyalen que el problema no és que l'acord de contractació reguli les incorporacions a nivell de tot l'Estat, ni que la bossa de treball estigui oberta per a totes les comunitats, sinó que «els barems computats, que han estat acordats per Son Dureta i els sindicats de les Illes, no afavoreixen en res els treballadors locals, sinó més aviat tot el contrari».
Aquest acord signat entre la Gerència de l'Hospital i els agents socials data de l'any 95 i té una vigència de tres anys. Això vol dir que enguany s'ha de renovar o tornar a signar. En aquest sentit, un representant del sindicat CCOO va explicar que «hi ha hagut contactes per tal de modificar alguns dels barems de l'acord, de manera que es puguin pal·liar les deficiències denunciades». No obstant això, aquestes negociacions estan congelades, ja que la intenció de l'Insalud és arribar a un acord únic per a tot el territori estatal. Per tant, no sembla que les coses hagin de canviar gaire a curt termini.
Amb els actuals criteris de valoració, la diferència la marca la formació de postgrau entre el personal sanitari i els cursos especialitzats per a la resta de treballadors. A la Península tenen molta més oferta i el currículum els permet figurar per davant dels professionals mallorquins dins la bossa de treball. Aquest problema no té fàcil solució. O s'incrementa l'oferta formativa o els sindicats i el mateix hospital modifiquen l'acord i canvien els criteris, de manera que faciliti l'entrada de treballadors illencs.
Aquesta possibilitat és complicada, segons els sindicats, ja que «és anticonstitucional prioritzar unes persones davant d'altres per aconseguir un lloc de feina a la Sanitat Pública». Per la seva part, els treballadors pensen que és un tema de «voluntat». Paradoxalment, els agents socials i els responsables de Son Dureta diuen que «què més voldrien ells que més gent autòctona». En qualsevol cas, de realitat només n'hi ha una: enguany tampoc no s'ha contractat gaire gent de les Illes, la qual cosa va enterbolint l'ambient entre el personal i pot arribar a ser conflictiu.
De fet, alguns sectors concrets del personal, principalment entre els zeladors, no descarten dur a terme algunes accions de pressió, encara sense concretar, per tal de canviar aquesta circumstància que qualifiquen d'«injusta i il·lògica».

La salut del català

El català no passa de ser un mèrit més a valorar dins un currículum, però que gaudeix de menys pes específic que qualsevol altre dels aspectes indicats. Això fa que els balears no gaudeixin de gaires avantatges dins casa seva. Una situació que, segons un estudi sobre «El Català a la Sanitat Pública», no passa a Catalunya, on es demana el nivell C de domini de la llengua catalana per poder fer feina en un hospital públic. A València, en canvi, encara és més flagrant que a les Illes. El català és un mèrit gairebé anecdòtic. Prescindible.