Per a molts dels més joves, la diada pagesa d'ahir ben segur que els sembla com una cerimònia exòtica, inventada per algú amb una rara imaginació. Per als que passen dels quaranta, aquesta festa és un nostàlgic tornar enrera, a un temps en què el sector turístic encara no era important i la pagesia era la primera font per als recursos econòmics domèstics.

La gent de Santa Margalida, joves i vells, varen demostrar, una vegada més, que saben fer molt bé les coses, quan es tracta de participar i contribuir a que el nom del seu municipi no estigui lligat, quasi sempre, a baralles polítiques i sospites més que fonamentades de corrupció.

La festa pagesa és tant senzilla com vella, perquè l'argument és tan simple com és tornar als arrels, per a la qual cosa no fa falta grans muntatges d'escenaris, sinó la voluntat de ser un mateix i viure, encara que només de manera simbòlica, la història de Mallorca, de quan no es veien els cartells, tan abundants ara, de «for sale» o «zu verkaufen».

Ahir, a partir de les tres de l'horabaixa, homes, dones, nins i nines, tots vestits a l'ample, partiren des de la plaça de la Vila, amb carros, eines i tot el que manca per fer les feines del camp, cap a s'hort d'en Degollat per retre homenatge, fent les mateixes feines, als pagesos de l'època en què els animals de sang, i no els motors, eren la força que feia moure l'arada per obrir el solc o el carro de batre.

Tot plegat, la d'ahir va tornar ser una festa plàsticament insuperable, de la qual valdria la pena que la resta de mallorquins en poguessin gaudir.