La facturació de peix a Mallorca manté la seva progressió ascendent en el volum de negoci. Segons dades recollides per la Federació Insular de Confraries de Pescadors (Ficopema) des de principi d'any fins a final de juliol, la facturació s'ha incrementat en 100.199.532 pessetes en relació al mateix període del 1997.
D'aquesta manera, s'ha assolit la xifra de 988.521.842 de pessetes, enfront dels 888.322.310 dels primers set mesos de l'anterior exercici.
En còmputs anuals i de captures, el 1997 ja es va aconseguir revifar la precària situació que es patia des de la caiguda en picat del 1993. Així, es pescaren 3.645 tones peix en l'àmbit de la Comunitat Autònoma, la qual cosa suposava un increment del 27'9 per cent davant les 2.849 del 96.
El director de Ficopema, Jaume Ragó, ha explicat que la crisi començà per culpa de les extraccions d'arena del fons marí balear per a la regeneració de platges, cosa que «acabà amb els bancs de jonquillo».
A aquesta circumstància se n'afegiren d'altres d'adverses. Per aquesta causa, malgrat la bonança actual, encara no s'han pogut recuperar les pèrdues registrades entre el 1994 i el 1995, quan la davallada va ser ni més ni manco que del 12'67 per cent, si es comparen un altre pic els set primers mesos de cada exercici, que són els paràmetres que regeixen les dades oferides per la Federació Insular.

Pugen set confraries  

Sigui com sigui, de les 10 confraries que hi ha a Mallorca en els darrers mesos set han mogut uns índexs de negoci més alts que l'any passat.
Sempre dins els límits cronològics assenyalts, destaca la sorprenent pujada del port de Pollença, que dels 9.121.480 pessetes que facturà el 97 ha passat als 21.978.625. Aquesta xifra fins i tot supera els 15.047.860 pessetes dels moments en què la situació era encara més o manco estable, el 1994.
És de destacar també l'increment actual del port de Palma, que ha passat dels 433.223.253 pessetes de l'any anterior als 506.878.178 del present.
En contrast, les confraries de pescadors que continuen patint els efectes de la recessió són les de Cala Rajada, Alcúdia i Santanyí.
Curiosament, la primera va a contracorrent de la tònica general des del 1995. Mentre totes davallaven aquell any, ells pujaven, com ho feren fins el 1997. Ara, la situació s'ha invertit i són ells que van a la baixa.
Tornant a les conlusions globals, hem de destacar les penúries de les temporades del 1995 i el 1996. En cap dels dos anys se superaren els 870 milions de facturació, segons Jaume Rago, sobretot a causa del malefici que els havia llençat la climatologia. Amb la flota amarrada dia sí dia també, ja no només quedaren desemparats els comptes corrents dels armadors, sinó que la marineria començava a ser escassa en percebre la precarietat laboral i plantejar-se altres formes de guanyar-se la vida.
Els dos darrers anys el temps ha millorat, sobretot en el que duim del 1998, i la flota s'ha curat en salut amb una activitat intensa. Aquest estiu no ha hagut d'estar més de quatre dies sense sortir, ha confirmat Rago, i a l'hivern els temporals han estat moderats.
El director de Ficopema ha aprofitat per reiterar la seva queixa contra les meticuloses mesures de control a les quals els sotmeten les autoritats sanitàries, accions que, assegura, no s'apliquen a la Península. Així, aquí és imprescindible utilitzar caixes de plàstic per dipositar el peix, mentre que a ports tan importants com els de València o el de Barcelona aquesta és una prescripció només en fase d'aplicació, segons informà.

Maltractats  

Jaume Rago considera que als pescadors del moll Vell de Palma no se'ls tracta amb la diligència oportuna. Com a exemple de la consideració que se'ls té, ha explicat que els primers dies en què se celebrava la Copa del Rei de vela en el Club Nàutic de Palma els serveis de seguretat no impediren que múltiples vehicles aparcassin davant els amarradors dels pesquers. Així, la descàrrega del peix va quedar bloquejada. Només a força de braços i passant per damunt els cotxes el pogueren entrar a la llonja.