Miquel Ripoll
Innovació en defensa del mar
Com diu la dita, la mar fa forat i tapa. La contaminació marina de la costa i el litoral, com també el naufragi d'embarcacions, són dos dels majors riscos que avui dia es poden patir a la mar. Emergències que necessiten una resposta ràpida, amb una tecnologia capaç de donar-hi una solució eficient i immediata.
Construir ponts i no murs
La Llei d'estrangeria torna a ser en el punt de mira. D'ençà que el desembre passat es va conèixer l'avantprojecte de reforma presentat pel Govern, la controvèrsia ha estat ben viva. La reforma vol intentar complir tota una sèrie de directives europees clarament restrictives i que acaben amb els reagrupaments en cadena, alhora que semblen potenciar les expulsions.
Un impuls a l'autonomia dels dependents
La Llei de dependència es troba actualment en el tercer any d’implantació. 628.614 persones d’arreu de l’Estat ja tenen dret a percebre els beneficis que en deriven d’acord amb el seu nivell i grau de dependència. De fet, segons les darreres dades, 430.669 són reconeguts com a grans dependents i 197.945 amb dependència severa. Tot i això, el Sistema d’Atenció a l’Autonomia i a la Dependència (SAAD), que s’encarrega de la distribució de les retribucions ha passat per tota una sèrie de vicissituds. Ha format part de tres ministeris i ara sembla que queda definitivament a càrrec de la cartera de Sanitat.
Un poble obert a la solidaritat
Molts pobles de Balears estan oberts a la solidaritat. Esporles, un bell municipi de Mallorca, se n’ha convertit en tot un exemple. Ara fa quatre anys, a partir de la iniciativa de diversos veïns lligats a l’àmbit associatiu, es creà l’ONG Esporles al Món, una entitat dedicada a la cooperació al desenvolupament i que s’ha convertit en tot un element dinamitzador del poble.
Més que fusta
Un bosc és una font de vida. Els arbres, la flora lligada a ells, la fauna, etc. conviuen i es relacionen en uns ecosistemes complexos que tenen incidències en els cicles naturals de l’aigua i la renovació de l’oxigen a través de l’absorció del CO2. De fet, són els ecosistemes terrestres amb més biodiversitat, a part de ser una font d’obtenció de recursos per a l’home. Ara bé, els tresors que ens ofereixen no només estan relacionats amb la fusta, sinó també amb la imaginació i el simbolisme: el boscs com a llocs on viuen éssers màgics i mitològicsi en els quals els homes es poden perdre.
Darfur, la pitjor tragèdia humanitària
Darfur, al nord-oest del Sudan, viu la pitjor tràgedia humanitària de les darreres dècades. Prop de 300.000 persones hi han perdut la vida i més de dos milions es troben desplaçades, des que el 2003 diferents grups rebels s’alçassin en armes contra el Govern del cabdill Omar Hassan al-Bashir. Aquesta situació s’agreujà el 4 de març passat amb l’expulsió per part de l’Executiu sudanès de 13 ONG internacionals i 3 de sudaneses, fet que ha deixat aquesta malmesa regió en el llindar d’un abisme.
Tothom vol saber quin temps farà
Quin temps farà? és una de les preguntes quotidianes més importants per molts ciutadans. De fet, la meteorologia ha agafat un paper molt rellevant en la societat actual. Des de la predicció de la temperatura i la de les pluges fins al canvi climàtic, la gent vol tenir cada cop més informació i de la manera més precisa sobre el temps que fa i que farà.
L'activitat turística com a valor solidari
L’Àfrica subsahariana té indrets d’una gran bellesa. Als Grans Llacs, Mali i Tanzània hi ha zones d’una gran biodiversitat i d’un alt valor paisatgístic. Uns valors idonis per promocionar el turisme, destinat sobretot a aquelles persones que amb el seu lleure volen coneèixer altres realitats i ajudar aquests països. Així doncs, el turisme solidari es converteix avui dia en una de les formes de desenvolupament amb més futur per a molts països africans, que veuen com l’arribada de turistes activa les seves economies i dóna oportunitats reals a una població que en molts casos viu en condicions de pobresa.
Les Illes Balears, més solidàries
La nostra comunitat té avui dia un compromís ferm amb la cooperació al desenvolupament gràcies al Pla director de cooperació de les Illes Balears 2008-2011, que marca les directrius i línies bàsiques de la cooperació a les Illes. De fet, és el primer que s’ha realitzat i té l’objectiu bàsic d’aconseguir millorar l’efectivitat dels ajuts als països del Sud amb la destinació del 0,7% del pressupost de despeses consolidades de la Comunitat a cooperació per al desenvolupament d’aquí a final de legislatura.
El rastre del desglaç
L’escalfament global del planeta ja és una realitat. Segons la comunitat científica, es constata una tendència clara i generalitzada de l’augment de la temperatura arreu del planeta. Una situació que afecta greument les regions polars.
Incorpora, una aposta per la inserció
Per a moltes persones trobar feina no és gens fàcil. A causa d’un conjunt de problemàtiques, moltes d’elles es troben al marge del funcionament normal del mercat laboral i en risc d’exclusió. Per tal de pal·liar aquesta situació, la fundació Obra Social la Caixa desenvolupa des de l’any 2006 un programa de treball anomenat Incorpora, que té com a objectiu ampliar la possibilitat d’ocupació d’aquesta gent i alhora fomentar la responsabilitat social de les empreses.
Tornaran a la vida?
És possible ressuscitar un mamut, un tigre dents de sabre o un peresós gegant? Podrien els neandertals tornar a viure entre nosaltres? Fins ara, la resposta a aquestes preguntes era ben clara: no. Ara bé, els diferents avenços en el camp de la genètica i el desxiframent de l’ADN podrien canviar-ho ben aviat.
Violació, arma de guerra
Els conflictes bèl·lics moderns tenen una greu incidència en la població civil i afecten sobretot dones i infants. De fet, moltes estràtegies militars tenen per objectiu terroritzar la població, que actualment representa el 95% dels morts en una guerra. És la planificació sistemàtica del dolor, que més enllà de la retòrica dels "danys col·laterals" revela la cara més obscena d’algunes pràctiques militars contemporànies.
Obrir les portes de casa a nins que ho necessiten
Hi ha molts menors a Balears que no tenen una infància senzilla. En molts casos han de ser separats temporalment dels seus pares biològics, com a conseqüència d’un context sociofamiliar gens favorable. Quan això succeeix, el Serveis Socials de la Comunitat es fan càrrec dels menors a l’espera que puguin tornar amb la seva família o quedin definitivament en mans de les institucions.
Una nova finestra oberta a l'univers
Investigadors de més de nou països, entre els quals es troben cientifics de la UIB, treballen per obtenir informació d’un dels grans interrogants de l’univers, les ones gravitatòries.
Ciència al servei dels aliments
En els darrers anys, els sectors econòmics lligats al desenvolupament de la biotecnologia i de la ciència genètica s’han convertit en una de les fonts d’innovació més importants. Ja sigui en l’estudi i descodificació del mapa genòmic de vegetals, animals, o bé en el mapa genètic humà, les ciències genètiques es presenten com un dels motors de canvi més importants en el segle XXI.
Una garantia per al futur
Moltes vegades no dubtam de gastar 50 cèntims o fins i tot un euro en coses que no necessitam. La quantitat pot semblar molt petita, però a moltes zones desfavorides del món menys d’un euro al dia pot servir perquè un infant pugui anar a l’escola, tenir tot el material indispensable per poder estudiar, alimentar-se i rebre atenció sanitària. Per tal de fer que això sigui possible, moltes ONG i entitats han desenvolupat el concepte d’apadrinament, que se centra en l’ajuda als infants menors d’edat, nins amb nom i cognom que pateixen tota una problemàtica derivada del seu context socioeconòmic.
Amb pocs recursos, però amb la boca sana
Un estudi relitzat recentment a la nostra comunitat ha permès saber que les persones pobres o amb menys recursos pateixen un 33% més de malalties. Aquest problema social s’estén a les capes més desfavorides i és la font bàsica de desigualtats socials manifestes.
Només pens a respirar
"Tu respires sense pensar... jo només pens a respirar". Això es el que pot dir una persona que pateix fibrosi quística (FQ) a una altra de sana. I és que la FQ és una malaltia genètica i degenerativa d’origen hereditari, que actualment no té cura i que afecta principalment l’aparell respiratori i digestiu.
El costat fosc de la natura
Imaginau viure a quilòmetres i quilòmetres sota l’aigua, en una foscor absoluta, amb una elevadíssima pressió atmosfèrica i gairebé sense oxigen. Així és l’existència dels éssers que habiten els fons abissals marins i oceànics. És un món pràcticament desconegut per l’home, en el qual es calcula que el 90% de les espècies que s’hi troben encara no han estat descobertes.
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- Ha mort Francesc Moll i Marquès, fundador del GOB, hereu de Can Moll i editor compromès amb la llengua catalana
- Aquests són els municipis de les Balears al top 100 de demanda de lloguer
- El batle de Petra va aprofitar el càrrec per ‘auto-legalitzar’ el seu lloguer turístic i forçar la legalització de la bodega de ‘Coleto’
- La universitat ultracatòlica CEU desembarca a Mallorca