Miquel Ferrà i Martorell
Sexton Blake (1938)
Funcionà durant la Segona República i la Guerra Civil. Era moderna literatura de quiosc. Les típiques novel·les de pesseta. Ni un cèntim més ni un cèntim menys. La novel·la aventurera que en aquell mes d'abril del 1938 havia arribat al número 29, en aquest cas El fraude de la calle de la Prensa, que editava...
El frare dels enginys (1860)
"Anys enrere vivia a Port-Dieu un frare que, patint una invencible tendència a dormir-se, es mostrava enfadat i preocupat. Amb la millor voluntat del món, no es podia despertar a les onze per anar a cantar matines. Però la natura que l'havia fet tan dormidor, l'havia fet igualment un bon mecànic. Sense...
Gaspar Hauser (1908)
"Era un al·lot de devers disset anys. Ningú no en coneixia la procedència. Ni ell mateix no era capaç d'assenyalar-la, ja que el seu domini de la parla no depassava el que en pogués tenir un nen de dos anys; només sabia pronunciar unes poques paraules que...
Un anglès que parlava català (1756)
"A començaments de l'any 1738, quan amenaçava esclatar propera una guerra amb Espanya, vaig esser destinat a prestar els meus serveis a l'illa de Menorca. Al cap de poc temps d'estar-hi ja m'havia familiaritzat de tal manera amb la seva llengua que em podia...
Un que no sap el que vol (1891)
"Les seves relacions amb gent de sotana, interrompudes, però no trencades, li presentaren l'avinentesa de poder ingressar en el seminari en qualitat de fàmul, tot amagant, per descomptat, gran part dels seus entecedents; i com tenia temporades, si no de penediment -ja...
Senyals estel·lars (1970)
"El pitjor són les nits. Aquestes nits sense niguls quan la lluna s'ha amagat i els estels projecten la seva llum, fràgil i neguitejada, com un miler d'ulls que fan burleta. No vol dir que facin burla de mi; això només ho podria pensar jo. Així i tot, hi ha en tot plegat una...
Abril a Nova York (1902)
"El dia era fresquet, amb un aire viu de primavera ple de pols. Totes les senyores majors d'ambdues famílies havien tret els marts descolorits i els erminis groguencs, i l'olor de càmfora que sortia dels bancs davanters ofegava quasi la suau aroma primaveral dels...
El pessimista (1886)
"Per al dissortat Fernández, la vida era una broma feixuga sense cap gràcia, donada per la natura sense saber el perquè ni el per a què; l'enteniment era rudimentària màquina de calcular, que s'equivoca en totes les complicades operacions; el nostre saber, llibre vell tot ple de tatxadures i llacunes, i la fe d'errades...
Una agressió sexual (1909)
"Tot el paisatge, dins la calma d'abril, cantava un hosanna de triomf; i la tènue polsina, de la vegetació densa dels solcs fumejants i de la terra remoguda, s'alçava en veu sense accents, valent i subjugador, un fervorós al·leluia que a la nina dels ulls blaus li va copsar l'ànima. Captiva la tenia, posada...
Un ca vagabund (1954)
"Ningú venia pel camí. Tot estava quiet, soporós; com detingut dins l'ardor del migdia. El camí vorejava els estreps de la muntanya, s'engroguia en passar pels camps de blat de les Índies, i s'esborrava a trets sota els atapeïts cimals dels espessos mangos. Molts...
La corrupció històrica (1562)
En els darrers anys, la premsa ens ha acostumat a veure com determinades personalitats polítiques eren imputades en casos de corrupció, alguns molt greus. Hem vist com els personatges públics, si no són gaire honrats, s'arrisquen a caure en la temptació...
La llibertat dels supervivents (1944)
Després de la Segona Guerra Mundial, tant Espanya com l'Argentina foren el refugi de criminals nazis que fugiend e la justícia internacional. És un cas curiós que, mentre que els règims nazifeixistes d'Alemanya i d'Itàlia eren laics, Espanya recolzava en el nacionalcatolicisme...
La mort de Béthencourt (1916)
"Abans-d'ahir, senyors, hem soterrat el cadàver del nostre company, el senyor Francisco Fernández de Béthencourt, persona tan afable, de tan extremada cortesia i tan cavalleresc caràcter, que ara tan profundament lamentam no només per la gran pèrdua que...
Un emigrant (1900)
Pocs autors ens han parlat tant, en clau literària, del tema migratori, com aquell gran Castelao, que essent nin hagué d'emigrar amb son pare a l'Argentina i coneixia sobre el tema tota una muntanya de curioses històries. Escriptor i polític, mai no va oblidar la seva...
El naixement del gran acer (1883)
El ferro ha estat més que un element d'ús pràctic. Al llarg de la història, el seu simbolisme ha resultat profund i suggerent. La metal·lúrgia, aquesta part de la ciència que explora aquests minerals i els industrialitza, no és anterior al segle XII aC; i fins a la baixa edat mitjana no aparegueren els primers forns...
Felismena (1560)
"I heus aquí que contà Felismena la seva història. Referí que, essent ella una jove donzella, atractiva i hermosa, a l'edat de desset anys, despertà l'interès d'un cavaller anomenat Don Fèlix, que vivia prop de ca seva. Felismena, en un començament, rebutjà aquell enamorat, però aquest, mitjançant...
Lleonard el rondallaire (1482)
"Els frares franciscans acostumen a guardar algun temps de dejuni. No mengen carn al monestir, però quan són de viatge, puix que viuen de la caritat dels altres, poden menjar allò que els posin al davant. Dos d'aquests religiosos, viatjant en aquestes condicions, entraren en un hostal en companyia...
Tannhäuser va a Roma (1845)
"Ple de fervor, vaig cercar el camí de Roma. Un àngel havia desarrelat d'aquest cor presumptuós l'orgull del crim. Jo volia expiar aquest orgull en la humilitat, volia implorar la salvació rebutjada per endolcir a aquest àngel l'amargor de les llàgrimes que ha vessat per...
La fulla de la guillotina (1905)
Emmuska Orczy, més coneguda com la baronessa d'Orczy, va néixer a Tarnaörs, Hongria, el 1865, però, sent molt jove, va haver de sortit del seu país. Va fer els primers estudis a Brussel·les i París. Després, volent alternar la litertura amb la pintura, es traslladà a...
El valor de la dignitat (1819)
"Molt poca gent va saber com composava jo aquestes narracions, que no és probable sien publicades en vida del seu autor. Encara que això s'esdevingués, no vull ambicionar l'honrosa distinció de ser assenyalat amb el dit. Haig de confessar que preferesc restar amagat...
- Denuncien la imposició del castellà als panells lluminosos de diverses carreteres de Mallorca
- El bar Rincón de Hellín del carrer Aragó de Palma exhibeix una bandera franquista a la seva terrassa
- El president del Parlament difon falsedats trànsfobes
- Un bon pla d'acollida, eina clau per a la pervivència del català
- Costa: «Creim en el bilingüisme cordial sense confrontació i no consentiré que diguin que aquest Govern es ven»