Una comparsa infantil del carnaval de Cadis reivindica la pluralitat lingüística

Fa anys hi havia un jugador gadità de futbol que nomia “Yordi”. La ciutat té moltes idees liberals i a favor dels drets humans. Molta influència anglosaxona i marítima. Per últim, a Andalusia hi ha independentisme, llengua pròpia (a Granada i a l’exandalusa Melilla) i Granada es va unir a Castella més tard que Barcelona o Palma. Tenim el mal costum de definir els andalusos i una ciutat andalusa com a Espanya o ciutat espanyola, però si la ciutat és de Galícia o Euskadi ja té identitat pròpia. El nord sempre superior… cansa una mica. Càdis és una ciutat andalusa molt diferent a la resta de l’actual Regne d’Espanya. La única no invadida pels francesos. L’any passat feia tours i al meu parer els millors participants catalanoparlants eren del sud d’Alacant. Molt educats i conscients de la seva cultura. Res de sobèrbia ni paternalisme envers Mallorca. Sembla que el nord és Catalunya i el sud és més Espanya, sigui Melilla, Càdis, Alacant… pareix un complexe eurocèntric. El meu suggeriment és identificar amb Espanya tant Càdis com Saragossa. Per ventura ho és més Saragossa que Granada, on es conserven moltes paraules àrabs i cançons andalusies. Si volem sensibilitat amb la nostra identitat, val la pena no tenir prejududicis envers Andalusia, la terra de García Lorca, Antonio Gala, Jesús Quintero… i el futbolista Yordi. Els andalusos són així. Es pot dir Yordi o Aytor, Inyaqui.., i ningú no té dret a jutjar-los. Defensen la llibertat.