cielo claro
  • Màx: 14°
  • Mín:

[ÀUDIO] Les xarxes celebren l'aniversari de la proclamació de la República Catalana per Francesc Macià

«Catalans: Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica», amb aquesta declaració feta des del balcó de l'actual Palau de la Generalitat, situat a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, Francesc Macià proclamava l'Estat català, el 14 d'abril de 1931.

Arran de les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, que determinaren la caiguda de la monarquia d'Alfons XIII, Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya -partit triomfador a Catalunya- proclamà de manera unilateral «la República catalana a l'espera que els altres pobles d'Espanya es constitueixin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica» el dia 14 d'abril, poques hores abans que a Madrid es procedís a proclamar la República Espanyola.

Francesc Macià es presentà a la presidència de la Diputació de Barcelona per a «prendre possessió». El president de la Diputació, Joan Maluquer, li respongué «només li cediré el palau per la força» i Macià, posant-li la mà sobre l'espatlla li va dir: «consideri-ho un acte de força». Macià, des del balcó del Palau de la Generalitat de Catalunya, proclamà la «República Catalana dins d'una federació de Repúbliques ibèriques» en compliment del Pacte de Sant Sebastià (1930).

L'arxiu sonor que ens ha arribat avui dia («proclamo la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica»), no és la proclamació original, sinó que ho és la citada anteriorment.

Immediatament Macià començà a exercir el poder i a fer nomenaments i destitucions. Nomenà al general Eduardo López de Ochoa de la seva confiança com a capità general de Catalunya, en substitució del general Despujols. Lluís Companys fou nomenat governador civil de Barcelona, i formà un gabinet de ministres amb els membres més rellevants del seu partit.

Tota aquesta seqüència de fets preocupà el govern provisional espanyol i el dia 17, Macià arribà a un pacte amb els ministres Fernando de los Ríos Urruti, Marcel·lí Domingo, i Lluís Nicolau d'Olwer, representants del govern provisional espanyol. En virtut d'aquest acord, la República catalana era rebatejada amb el nom més ambigu de Generalitat de Catalunya, en inexacta recuperació del nom medieval de la Diputació del General.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per transcriptor ||*||, fa 10 mesos
"Blai Bonet, el fons del mar" entrevista de Jordi Coca, Serra d'or, gener 1981:

Per anar bé necessitaríem un sol president [...] per a tot el País Català; perquè tampoc no cal dir Països Catalans. No. País Català i prou. I un sol president. Un president per al País Català. El President [...] hauria de ser-ho del Principat, de les Illes i del País Valencià. Això de les autonomies ho espatlla tot. És com el conte de la vella per no arribar-ho a tenir mai. Et fan transferències de vint-i-cinc cèntims amb dues dècimes i s'obliden de la geografia, el llenguatge i el tarannà, que són realitats històriques com una catedral.

http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/bonet-blai/paraula.htm
Valoració:-1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 10 mesos
Del blog "Etziba Balutxo..." de Bartomeu Mestre i Sureda

"[...]Jo mateix, nascut a Felanitx, sóc català. Tan català com Pere Oliver i Domenge, com Nadal Batle, com Miquel Bauçà o com Miquel Barceló. Ho som, talment l'algaidí Pere Capellà, en Mingo Revulgo, quan l'any 1935 escrivia: “Jo sóc mallorquí i és la meva glòria/ esser català per la meva història!”. Sóc català, perquè faig part de l'àmbit lingüístic, cultural i geogràfic que abasta la nació catalana[...]"
Valoració:-1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 10 mesos
Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013):

"[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"
Valoració:-1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 10 mesos
"Catalunya és, en quantitat i en temps, el nom més usat històricament per referir-se al conjunt de la nació. Només s'amaga o dissimula, amb espires intermitents de recobrament, en els moments de major persecució arran de les victòries militars de Felip V o de Franco i els períodes immediats subsegüents. Han estat la por i la repressió les causes que han arraconat l'ús públic del nom. Just per això, com a reparació, mereix ser recuperat i reivindicat. La documentació trobada, amb evidències clares de censura i amb proves fefaents que molts d'historiadors ho han amagat deliberadament, certifica l'ús volgut i acceptat del gentilici catalans als antics regnes de València i de Mallorca". Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo" (2014)

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699
Valoració:0menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 10 mesos
"Tota la història menorquina està lligada d’arrel a la catalanitat cultural, lingüística i política. O sigui, la catalanitat és tret genètic intrínsec al menorquinisme."
Josep Joan Casasnovas (2022)

https://www.dbalears.cat/opinio/opinio/2022/01/11/360987/lluita-historica-per-autogovern-menorca.html
Valoració:0menosmas
Per Amunt ànima forta!, fa 10 mesos
@barrufet

Les nostres opinions derrotistes són les que fan que els forasters imperialistes s'envalentesquin.
Valoració:0menosmas
Per barrufet, fa 10 mesos
-Ara per desgracia en aquets moments de tant "foresterum" anti català convisquent arreu dels paissos catalàns això ja no sería possible i per tant intentar re-inventar aquesta historia sona a "naftalina".
-Repeteixo, per desgracia nostra.
Valoració:0menosmas
Per Goriet, fa 10 mesos
Lo que pensa un il.luminat com en Nifunifà tampoc mos va ni mos ve. Deu tenir idees pròpies, però totes sonen a ranci...
Valoració:2menosmas
Per escardapenyes, fa 10 mesos
Som i serem, tan si és vol com si no és vol, serem gent catalana. !Visca la República Catalana!
Valoració:5menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 10 mesos
"[...] l’advocat i periodista eivissenc Felip Curtoys i Valls (1838-1916), també glossava la llibertat, agermanada, de les terres catalanes:



Eivissa, petit bocí
de la terra catalana
que arrancà la tramuntana
i enmig de la mar florí.



Quarteta que completà el cantautor Isidor Marí



Va florir i ara ja grana,
i arriba es temps de collir,
i enc que bufin tramuntanes,
tot comença a reverdir,
sa memòria, ses solanes,
ses feixes i es vells amics.



«Que som terra catalana
ja és ben fàcil d’advertir,
llevat que un tengui lleganyes
o cervell de ratolí.
Sa llengua mos agermana,
sa història no pot mentir (…)



I basta que mus separaren,
que molt més ens hem d’unir,
com es grans d’una magrana,
que no ens puguen despartir.
Entre germans ningú mana,
no ens podem desavenir.
Sa feina no serà vana
si arribam a aconseguir
sa llibertat sobirana
que un dia vàrem tenir
i es drets que junts defensàrem
lluitant contra en Felip V.»"



https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/1-catalunya-catalans/
Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente