Aquest dimarts Google ha anunciat que finalment el Google Assistant, amb tota la informació contextual pròpia del país, ja funcionarà per a Bèlgica. La companyia tecnològica ha esperat a entrar al país fins que no ha tengut el servei disponible en les seves tres llengües: el francès, el neerlandès i l'alemany. Per a fer-ho possible, Google ha tengut la col·laboració de grans empreses locals.

Aquesta penetració és ben diferent de la que va fer el gegant tecnològic quan va arribar a l'Estat espanyol amb el Google Assistant. No es va esperar, per exemple, a tenir la versió en català.

Més enllà d'invisibilitzar un mercat com el català, això comportava també altres problemes associats, atesa la nombrosa toponímia amb pronúncia catalana o els referents en català en mitjans de comunicació o altres camps. Tampoc no hi va haver per la part espanyola cap exigència o col·laboració, com sí que ha fet Bèlgica, per tal que l'entrada a l'Estat espanyol es fes d'acord amb els mateixos termes que s'ha fet en la resta de casos europeus, on sempre el Google Assistant ha tengut en compte les llengües de dimensions similars al català. Així ho ha fet a Bèlgica, i així ho va fer també quan va entrar al mercat de Dinamarca amb el danès o a Noruega amb el noruec, totes dues llengües amb menys parlants que el català.

La Plataforma per la Llengua denuncia aquest tracte excepcional i negatiu per al català, tant al Google Assistant com al seguiment de veu de Google Maps.