Antoni Trobat (Palma, 1981) acaba de publicar el llibre 'Un país anomenat nosaltres' amb Illa Edicions. Es tracta d'un recull de 61 articles d'opinió apareguts en premsa que volen generar debat per tal de repensar molts temes nacionals i socials que l'autor considera importants. Ha respost molt amablement les preguntes de dBalears.

-En aquests articles parles molt de repensar la identitat, el 'nosaltres', de Mallorca al segle XXI. Perquè trobes que s'ha d'obrir aquest debat, sobretot a l'esquerra sobiranista?
-En el moment que, des de l'antiga direcció de l'Ara Balears, em van proposar de col·laborar amb el seu diari, vaig pensar que tenia una oportunitat d'or d'intentar fer una esmena general a la generació que va construir el relat, el 'corpus', del mallorquinisme progressista des de la transició fins ara. Val a dir, que és una generació a la qual tinc un afecte especial. És una generació molt important, perquè el seu 'fil roig' recuperà la nostra cultura després de guerra i el brutal escapçament que suposà el franquisme. Els anys 50 i 60 no hi ha pràcticament res i la represa nacional comença durant els anys 70. A aquesta generació li hem d'agrair la tasca feta. Però dit això, crec que el seu plantejament serví per a un context històric molt determinat. Són gent que venia de les classes subalternes populars d'origen rural i agrari, però que va fer un bot molt ràpid. La transició, podríem dir, els hi va 'funcionar', ja que ràpidament a principis dels 80 es varen acomodar a la nova realitat. És gent que ràpidament accedeix a la funció pública, en places a la Universitat, en altres espais, etc. No deixa de ser la generació dels nostres pares i per tant crec que era oportú ara començar a esmenar-los i agafar el relleu.

-És veritat que els articles aporten cert aire fresc, però perquè esmenar aquest 'nosaltres'?
-Una cosa que he trobat a faltar, fins i tot amb articulistes de la meva generació que començaren molt abans a escriure, és el fet que tot ha estat com una mena de 'continuació' de l'anterior. Trobava molt a faltar una visió nova de moltes qüestions que afecten la vida de les mallorquines i els mallorquins d'avui. El 'nosaltres' col·lectiu, la generació anterior l'havia construït d'una manera un tant 'reduccionista', potser encorsetada, basat en un criteri estrictament etnolingüístic o 'd'una sola Mallorca' que excloïa, no només altres formes de sentir-se mallorquí; sinó, per exemple geogràficament, espais importantíssims com Palma, que és la ciutat on hi viuen més de la meitat de ciutadans d'aquesta illa. En aquest sentit, consider que és molt simptomàtic que no hi hagi cap gran novel·la sobre Palma escrita des de la perspectiva de la gent de trenta anys, i tampoc de la generació anterior. Ningú ha estat capaç literàriament i en català de parlar de la Palma dels barris, de la Palma de Son Cladera o del 'punki' del meu barri de quan jo tenia 15 anys. Necessitam un 'nosaltres' el més ample possible i no ho ha estat fins ara perquè per ventura era un altre context històric. Sempre intent ser molt empàtic, si jo m'hagués trobat amb la situació d'aquesta gent a principis dels 80, segurament hauria fet el mateix.

-Així com creus que s'hauria de repensar la identitat mallorquina en el marc del món global?
-Un dels temes més polèmics dels llibres que és la relació de Mallorca amb la seva pròpia identitat. En el món global en el qual vivim, cal revisar les pròpies nocions d'identitat. Per qüestions de feina, aquests anys m'ha tocat conèixer la realitat d'altres pobles sotmesos com el nostre, de pobles minoritzats, de nacions sense estat d'Europa així com de minories lingüístiques i culturals d'arreu del continent, el mediterrani, del Pròxim Orient. Doncs tots aquests països, tots aquests territoris, des d'Escòcia fins a Còrsega, Sardenya i el Kurdistan, tots aquests pobles, tenen una cosa en comú: tots ells estan repensant la seva identitat en el context global. Tothom ho està fent i ho fa entenent que el discurs nacional del segle XIX i el XX ja no està servint com servia fins ara. El discurs 'resistencialista' ja no va bé, no funciona i cal cercar noves vies. Totes aquestes vies impliquen pensar una identitat diferent de com es pensava. Això és una cosa que, actualment, ho hauria d'entendre tothom. Arreu del món, gent diferent i amb discursos diferents, està entenent que amb el vell discurs identitari no es va enlloc.

-Com creus que cal generar sinergies entre els diferents actors de l'esquerra política, en especial en el món sobiranista?
- L'esquerra sobiranista té un debat intern molt important: perfilar cap on ha de tirar. Això ho he viscut molt amb el procés d'elaboració d'aquests articles recollits en el llibre, que són articles de 'combat' que no tenen pretensió d'assaigs i que intenten ser frescs. Ho he notat en les polèmiques que ha despertat i el sarau que ha generat. Crec que el 'quid' de la qüestió és que l'esquerra mallorquinista autocentrada ha de decidir cap a quin cantó decantar-se.

-Ens ho pots explicar un poc millor?
-Jo consider, i és la meva opció personal crec que compartida amb altra gent que genera debat, que el 'nosaltres' que s'ha d'aconseguir és aquell que sigui capaç de construir sobirania amb els sectors de les classes populars mallorquines que històricament no s'han sentit interpel·lats pel discurs sobiranista més clàssic. És a dir, cal construir molta sobirania integral entesa no només en sentit nacional, sinó sobirania dels drets de la persona, dels drets humans, dels drets socials i col·lectius de tot tipus. El debat actual no és 'que ets més d'esquerres o més nacionalista?', el veritable debat és que per tal de construir nació el que necessitam és fer-nos pròxims a la gent que no se sent nació, o que la nació no és la seva prioritat.

-Sobretot en una societat on conviuen múltiples cultures i diverses realitats, no?
- Sí. Per exemple, el cas de sa Pobla és un cas simptomàtic amb el qual he parlat amb moltes persones. Sense voluntat de ferir sensibilitats, puc dir que en moment en què gent destacada de l'esquerra sobiranista d'aquest municipi et diu que no té cap vincle o contacte amb cap magrebí i que no sap molt bé com entrar en contacte amb aquesta comunitat, que hi té prevencions importants, etc. Doncs què vols? Com vols construir país així, sense establir contactes entre les diferents comunitats i sensibilitats.

-Quin model proposes, doncs?
- El model que jo propos pot incloure tothom, és un model de 'consens'. És un model, en bona mesura, com el de moviment progressista català que ha acompanyat a totes les opcions de l'esquerra democràtica. S'hauria de fer un gran pacte que vagi en aquesta línia i construir la identitat de manera diferent de com s'ha fet fins ara. El que defens és construir unes complicitats que vagin molt més enllà d'aliances puntuals de partits. Construir en el fons un model de societat. És molt important assumir la diversitat i fer l'exercici d'empatitzar amb els altres amb 'l'alteritat', amb normalitat i vindicar-ho com quelcom positiu.

-Anem a un altre tema. Sembla que el debat al voltant del turisme i el model econòmic de cada any es compliqui més i sigui més difícil d'analitzar. Com ho veus?
-Hi ha un tema que consider crucial, que també intent parlar-ne a les pàgines del llibre, que és la necessitat de generar més complicitats entre gent que està per un canvi de model socioeconòmic. Em costa molt entendre, avui dia, com amb els governs de progrés presents a les institucions illenques, com no hi ha més complicitats entre aquesta esquerra institucional i l'ecologisme social que està sortint al carrer. Puc entendre que la presidenta Francina Armengol i Terraferida no tenguin el mateix model, però no puc entendre com una part important de l'esquerra que governa (estic pensant concretament amb MÉS i Podem) i l'ecologisme social no s'entenguin. Hauria d'haver-hi molta més complicitat, més ponts de contacte i em preocupa que no hi siguin. També em preocupa que no s'estiguin fent les passes agosarades que caldrien per canviar de model, però també som molt conscient que un model no es canvia d'un any per l'altre.

- Per tant, apostes per acostar posicions?
-Una altra cosa que em preocupa molt és que molts cops veus a Terraferida per una banda, amb un determinat discurs que té molt de llibertari i que a mi personalment m'atreu, i després es contraposa amb unes forces que estan molt de capa caiguda i desprestigiades però que consider que continuen essent molt importants; em refereixo als sindicats. En alguns moments els sindicats i l'ecologisme social estan dient coses contraposades o coses que xoquen. Tot això em preocupa perquè veig a un Govern molts cops poruc i massa 'realista', però també veig uns moviments socials i ecologistes que per una banda m'atreu, però que de l'altra els veig poc realistes a nivell de transformació real. A les Balears milers de persones viuen del turisme (segurament moltes d'elles en condicions ínfimes, sí) i aquesta gent necessita fer feina. Mai defensaré UGT i CC. OO., però consider que si els sindicats majoritaris (amb el suport dels minoritaris) aconsegueixin millores salarials, per exemple, doncs són victòries importants. Hauria d'haver-hi més complicitats entre el món sindical, l'esquerra institucional i l'activisme social.

-Creus que el camp mallorquí ha de ser un motor de transformació de la nova economia?
-No és el meu camp d'actuació, però sí que és veritat que de la mateixa manera que defenso les múltiples sobiranies, una sobirania integral en la qual el 'nosaltres' sigui el més gros possible, defenso també sobiranies lligades al territori. És a dir, sobirania alimentària, donar suport als nostres pagesos, i que la nostra terra i el camp sigui una eina de transformació social. Crec que aquesta qüestió és fonamental. Però recalco que jo sóc una persona molt 'urbanita' i que en el fons el meu món és la ciutat.

-Tu que ho has viscut en primera persona, com veus la situació de Catalunya?
-En el cas de Catalunya el punt àlgid, evidentment, ha estat l'1-O. Per ventura ha estat el més semblant a una 'revolució' que la meva generació pugui haver viscut. Un procés realment transformador amb milions de persones teixint lligams entre elles i amb gent molt diversa. Ara bé, això va fracassar. Jo sóc proper a l'esquerra independentista, però no som partidari de fer lectures excessivament triomfalistes, com les que fa el govern a l'exili o com alguns sectors del sobiranisme compromesos amb la idea del 'tenim pressa'. Crec que és evident que cal sumar més. Com deia Josep Fontana (mort fa uns dies) cal sumar més capital humà i sumar més complicitats. Hi ha una part de la societat catalana, que ens agradi o no, no se sent interpel·lada pel discurs independentista i per tant cal seguir fent feina. Crec que algunes veus dins de la CUP o Esquerra Republicana que van en aquesta línia haurien de ser més escoltades.

-Cal doncs una lectura més asserenada dels fets?
- Sé que no és un discurs amable però cal fer una lectura freda dels fets que han passat els darrers mesos. Jo noto un certa desorientació i, per tant, cal reconduir la situació mentre sigui possible. També he de dir que em sento decebut per l'actitud d'una part d'Els Comuns que m'hauria agradat que fossin més contundents. I també em sento decebut perquè Esquerra Republicana no estigui liderant el procés realment. Em fa la impressió que aquest partit, que en el fons és el gran partit de l'esquerra nacional catalana, hauria de ser la formació que liderés i no ho està fent. Crec que Esquerra és un partit (i amb això em recorda a certa esquerra sobiranista mallorquina) que està segrestat, molts cops, pel discurs 'convergent'.

-Per acabar, destaca un 'vers' o una frase amb la qual et sentis identificat?
-Potser és tòpic, però no tant si es pensa bé. Qualsevol vers de Rosselló Porcel em serveix per expressar el que intento explicar en el llibre, ja que tot es lliga «com les flames a la fosca» i amb les ganes de perviure del nostre poble malgrat tot. Tota la meva vida, el meu coratge i les ganes de viure, es lliguen «com les flames a la fosca» a la Mallorca que estim. Em sent molt hereu de la generació del poeta, la generació dels anys 30, i per tant tenc dret a criticar la generació del 70.