Jaume Corbera, professor de Filologia Catalana de la Universitat de les Illes Balears (UIB), ha parlat aquesta setmana a la Vila del Pingüí d'Ona Mediterrània de l'Atles Lingüístic de les Illes Balears. Ara bé, l'entrevista també s'ha centrat en el tema candent del 'llenguatge sexista'. Aquí teniu el raonament del professor Corbera:

- Ens confirmau que la denominació 'llenguatge no sexista' no és correcta... com és això?
- El llenguatge en si, no és ni sexista ni deixa de ser-ho; es pot dir llenguatge feixista? O hi ha persones feixistes? Hi ha un llenguatge comunista, socialista, etc.? El llenguatge és el que és i són les persones que són com són. Clar que hi ha paraules que són ofensives i d'altres que no ho són, però l'ús d'aquestes paraules depèn de les persones i no del llenguatge. Donar la culpa al llenguatge d'una situació social que no ha provocat el llenguatge, sinó que han provocat les persones, és absurd. La víctima de tot això és el llenguatge, perquè es dóna la culpa al llenguatge de la discriminació de les dones. El llenguatge no discrimina ningú, són les persones les que discriminen. És com dir que hi ha un llenguatge racista; no existeix cap llenguatge racista, hi ha llengua simplement.

-Per tant, se li dóna al llenguatge un poder que no té, unes qualitats que no li corresponen...
-El llenguatge en si no és res, és un mitjà de comunicació i hi pots dir moltes coses amb ell, de bones i de dolentes. Però dir coses dolentes no és culpa del llenguatge, és culpa del qui ho diu.

-El que molts qüestionen és que en l'origen d'aquest llenguatge (mirant anys i anys enrere), hi trobam societats patriarcals, societats masclistes i com a conseqüència es va crear un llenguatge que neix lligat en aquestes situacions socials.
- En qüestions de lèxic de determinades paraules, pot ser que neixin d'una situació concreta. Paraules que volen dir un concepte, una cosa concreta. Clar, el món canvia i hi ha paraules que queden obsoletes, arriba un moment que ja no es diuen. Ara bé, la morfologia o la sintaxi no és sexista, ni feminista, ni feixista, ni anarquista, ni res de tot això. La morfologia són unes regles de funcionament de la llengua en si (però internes) que no reflecteixen cap mentalitat. El lèxic no et dic que no, però el lèxic el creen les persones. Són les persones que creen una paraula, denominacions, etc. Una paraula nova neix perquè hi ha una cosa nova. Les paraules poden tenir un sentit més bo o més dolent (o més tendenciós) però la gramàtica no té ideologia.

-Com podem resoldre aquestes situacions quan es creen aquests dubtes de si hem de dir 'benvinguts' o 'benvingudes', etc. Com podem resoldre aquestes modificacions?
-Tot això que ara es proposa ha sortit d'una mala interpretació de les regles de funcionament de la llengua; és a dir, algú (no sabem qui) es va inventar en un moment concret que quan dèiem 'veniu tots!' excloíem les dones; però això es va inventar, no era vera. He comprovat que quan es deia aquesta frase les nines i les dones també hi anaven, no se sentien excloses perquè ningú entenia que aquest 'tots' excloïa ningú. Lingüísticament no és veritat que exclogui. Aquest 'tots' és inclusiu. Ara bé, totes és exclusiu perquè només ho són les dones. El femení és exclusiu (no només en qüestió de dones o animals), és exclusiu com a tal, perquè només es refereix a aquells noms que tenen concordança en femení. Però el masculí en plural és inclusiu, ja no distingeix entre gèneres. El gran error de tot això és que per qüestions històriques de gramàtica llatina es diu 'masculí' i 'femení', però si es digués 'A' o 'B' s'entendria perfectament; només es tracta de models de funcionament. Realment 'n si no és ni masculí ni femení. Una taula no és més femenina que una finestra o una porta; però la llengua funciona així. Les llengües romàniques tenen aquest funcionament, que distingeixen dos gèneres. Dir que això es motivat per la discriminació de les dones és una invenció. Les dones es visibilitzen més que els homes.

-L'èxit seria que la societat assumís que amb aquest nou canvi, sí que quan es diu 'totes', els homes també han de comparèixer...
-Però tornarem a estar en la mateixa situació. Tornarem a estar igual que ara. Direm 'totes' però tampoc no distingirem. Si allò que volen és distingir, aquest canvi no distingeix tampoc; per tant, no té utilitat. Quina utilitat té canviar 'tots' per 'totes' si quedam igual? L'única utilitat que té és destrossar la llengua.

-Coneixeu algun filòleg que se senti atret per aquesta consideració d'un 'llenguatge no sexista'?
- Sí. Sé que hi ha gent que ha estudiat aquest tema. Bé, una cosa és ser filòleg i l'altre es haver estudiat filologia. Sé que hi ha gent que ha estudiat filologia que té una visió molt polititzada de la qüestió i que intenta justificar-ho. Però són una molt gran minoria, perquè gent (homes i dones) importants (molt feministes) et diuen que això del llenguatge és un doi, que una cosa és el llenguatge i l'altra és la realitat social. A Barcelona hi ha la lingüista Carme Junyent que està farta de repetir que no es pot mesclar una cosa amb l'altra.