Llum verda a la llei de mort digna

Lobjectiu de la norma, que ara s'ha de sotmetre a tramitació parlamentària, és garantir els drets dels pacients en els darrers moments de vida

Rubalcaba i Pajín en la roda de premsa posterior al consell de Ministres. | Chema Moya

EfeMadrid14/05/11 0:00

El Consell de Ministres aprovà ahir el primer informe per a l'avantprojecte de la llei reguladora dels drets de la persona davant el procés final de la vida, també coneguda amb el nom de llei de mort digna. S'hi pretén garantir els drets dels pacients "en els moments finals de l'existència", com també donar seguretat jurídica als professionals sanitaris que els atenen.

Així ho anuncià la ministra de Sanitat, Política Social i Igualtat, Leire Pajín, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. Reconegué que es tracta de la "primera lectura" d'un text que encara s'ha de remetre al Consell d'Estat i a les comunitats abans d'arribar a les Corts per a la tramitació parlamentària.

Segons Pajín, la intenció d'aquesta normativa és que tots els ciutadans "afrontin els seus darrers dies amb dignitat i patint tan poc com resulti possible, amb independència del lloc en el qual resideixin".

Situacions difícils

I és que, assegura la ministra, s'estima que gairebé la meitat dels espanyols ha d'afrontar situacions difícils en el moment de la mort, fet que repercuteix també en els familiars. "Parlant dels malalts que entren en fase terminal o d'agonia, en la qual els metges ja descarten de manera clara que hi hagi expectatives de curació."

El primer pas per millorar l'atenció d'aquests pacients va ser l'Estratègia estatal de cures pal·liatives, aprovada l'any 2007, després de la qual el Govern vol "fer una passa més" cap a "un sistema de drets i garanties i que ofereix, de la mateixa manera, més seguretat jurídica als treballadors del Sistema Nacional de Salut (SNS)", remarcà la ministra.

No es despenalitza l'eutanàsia

"La iniciativa era demanada per nombroses organitzacions de professionals i associacions de pacients", recordà Pajín, que assegurà que en cap cap "no es despenalitzen l'eutanàsia ni el suïcidi assistit. La norma estableix que "qualsevol persona major d'edat i amb plena capacitat d'obrar per si mateixa té dret de manifestar anticipadament la seva voluntat respecte de l'atenció i el tractament assistencial que desitja rebre al final de la vida".

S'hi garanteixen, igualment, el dret a la informació assistencial i a prendre decisions, al tractament del dolor i a l'acompanyament o la intimitat durant els últims dies. L'aplicació serà equitativa en tot l'SNS, de manera que qualsevol ciutadà s'hi podrà acollir visqui on visqui.

L'avantprojecte de llei també estableix que per obrar d'acord amb el consentiment expressat el pacient ha de presentar incapacitat de fet. Això es decidirà a criteri del professional mèdic responsable, que demanarà l'opinió, pel cap baix, d'un altre professional implicat directament en la situació del malalt.

De la mateixa manera, el document regula les voluntats anticipades i estableix que tota persona té dret de manifestar-les en un registre autonòmic i que les comunitats les hauran de comunicar "obligatòriament" al registre estatal. Aquestes voluntats, no obstant això, poden ser "modificades o revocades", però "serà la resolució de la persona la que prevalgui sobre qualsevol altra decisió prèvia".