Magda Traveria va néixer a Santa Cecília de Montserrat (Barcelona), dia 18 de setembre de 1956. Realitzà estudis oficials d'assessoria d'imatge personal i empresarial a Madrid i a Barcelona, com també de maquillatge professional i caracterització per a teatre i televisió, a més de completar estudis en Administració i Direcció Hotelera a l'Escola de Hostaleria.

Començà a la televisió el 1993 com a assessora d'imatge en pantalla al Canal 37 de Palma i a partir d'aquí treballà en producció, assessoria d'imatge i presentació d'espais de Telenova, M7 i IB3 TV, com Ja hi som tots, Te amb Llimona, Metro 7, Revista de Magda, Planta Baixa, Elles i Ells, Nit d'Èxit, Temporada Alta i Trolley. El 1999 produí i presentà a Telenova la Setmana solidària per a la Fundació de Vicenç Ferrer a l'Índia i la Marató en benefici de la Creu Roja. El 2004 féu possible amb èxit a M7 TV la marató "Tots junts contra el càncer", en què participaren un seguit de personatges del món de la música, cinema, teatre, com també una representació de professionals mèdics, institucions i organitzacions no governamentals que treballen o ajuden en el dia a dia contra aquesta malaltia.

De fet, na Magda hi tenia una motivació personal, en tot això, perquè el 1998 li diagnosticaren en la sanitat pública un càncer de mama de manera tardana i errònia, fet pel qual ella presentà una denúncia i, deu anys després, es convertí en la primera dona guanyadora d'una demanda per negligència en el diagnòstic d'aquesta malaltia.
A partir d'aquí, Magda es posà en primera línia de la lluita contra el càncer, vetllant per les condicions humanes durant els durs tractaments de quimioteràpia i per a una informació coherent i encoratjadora per part dels metges, demanant a l'Administració pública sanitària una unitat per al càncer de mama on les dones afectades puguin veure unificades les accions mèdiques i puguin trobar un conhort psicològic mutu, elements bàsics per plantar cara a un càncer. Però les diferents administracions, tant la del PP com la del Bloc -el PSOE contenia aquest punt en el seu programa- han desatès les seves promeses i aquesta unitat de mama encara no és una realitat, malgrat ésser un element de gran demanda per part del col·lectiu d'afectades i afectats.

Així que la meva amiga Magda ha mort sense veure complert el seu somni, perquè lluitava contra una barrera impossible, que són alguns polítics, amb tota la seva ignorància, constants malifetes, desinformació i mancança d'idees generals honorables, fonamentades en la idea del bé comú i no en la d'omplir-se les butxacotes amb sous estratosfèrics o d'altres robatoris. Això no els ho perdonaré mai, mai, a aquesta gentussa que ens ha governat i ens governa, que hagin deixat partir na Magda sense veure la seva tasca acabada! Ha estat una lluitadora fins al darrer moment: a l'hospital, cada cop que li espassava l'endormissada de la morfina, premia els punys i les dents, en un darrer torcebraç amb la mort, fins que l'han sedada completament per facilitar el trànsit. Ara escriuria pensaments més emotius, però de cap manera no els vull divulgar, perquè el meu dolor és tan íntim com aquests pensaments i els guard per a mi, a més del record dels grans intants d'amistat que vaig tenir la sort de viure amb ella. Moments que queden entre ella i jo. Entre mi i la fosca.
Bon viatge, Magda, estimada!