muy nuboso
  • Màx: 17.6°
  • Mín: 11.1°
17°

L'estrès postvacacional és un bon negoci

Ara que s'acaba l'agost, n'hi ha molts que tornen a la feina poc contents de fer-ho. Les empreses que es dediquen a combatre aquesta síndrome han trobat un filó

Destrossar cotxes amb cops forts, participar en una coreografia a l'estil Bollywood, practicar la percussió amb barrils i udolar com un llop són algunes de les propostes de l'empresa Stopstress Mallorca per combatre la síndrome postvacances, que afecta un 80 per cent dels balears. Segons un estudi recentment publicat per Ranstad, els treballadors de les Illes són els que més pateixen aquesta patologia, un filó que un grup de joves van aprofitar el 2003 per crear una empresa creativa que ofereix unes 300 activitats a les companyies que vulguin treure el millor dels treballadors.

Crisi i atur

Després de l'estiu, l'estrès clàssic es veu enguany aguditzat per la crisi laboral i la por de quedar sense feina, amb la qual cosa les empreses es converteixen en una font de conflictes que es poden solucionar amb activitats lúdiques, que, de passada, posen en relleu la reacció dels empleats davant dels reptes i el treball en equip.
La crisi, segons explica el gerent d'Stopstress Mallorca, Javier González, provoca també situacions d'excés de treball per la reducció de plantilles, la qual cosa genera una desmotivació manifesta en els empleats.
Davant d'aquest panorama, "la gent esclata", resumeix González, ja que "no aguanta la pressió per produir més amb menys recursos" i això desemboca en baixes per depressió o inactivitat. Tot això, unit a l'estrès postvacacional, empeny les empreses a cercar activitats alternatives que descarreguin i que diverteixin alhora.

Activitats absurdes

Algunes poden resultar absurdes, però donen, segons González, molt bons resultats. És el cas de la destructoteràpia, que es tracta de destruir un cotxe amb cops forts entre cinc persones, mentre una banda de rock amenitza en directe el disbarat. "Pot semblar violenta, però és el contrari", assegura el gerent de l'empresa, qui afegeix que és sorprenent com "a empreses amb molts ressentiments s'aconsegueix que tots hi col·laborin".
Així mateix, és necessari la tasca en equip en la realització d'una coreografia a l'estil Bollywood, amb treballadors i caps vestits d'indis davant d'un decorat que mostra, per exemple, el Taj Mahal.

Una mica més estrambòtic resulta imaginar executius d'empreses udolant al bosc, en l'activitat "udoloteràpia", manifesta González, que organitzen a la Península i que consisteix en una gimcana nocturna en plena muntanya amb música de gaites i personatges disfressats d'animals envoltant els caps, que finalment acaben abraçats a un arbre i udolant com llops. Altres activitats més senzilles, però no menys eficaces per aconseguir l'harmonia del grup i captar també les qualitats o defectes dels empleats, són la teràpia de renou, que consisteix a fer percussió amb diferents objectes; la teràpia de riure més clàssica i el tast de fruites exòtiques sense veure-hi.

Els exercicis sempre són guiats per monitors o, en el cas que ho reclami el client, pels anomenats coachers, que són una espècie de psicòlegs que analitzen el comportament dels treballadors i dels caps davant diverses situacions. En aquest cas, després, hi ha una reunió en què es treuen a col·lació les capacitats positives dels empleats, tot i que també es parla dels que no contribueixen a crear bon ambient en el grup, una eina molt útil per detectar "punts foscos" de l'estructura laboral, afegeix Javier González.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.