La sanitat espanyola ha tornat a demostrar el seu lideratge en matèria de trasplantaments. S'ha convertit en el segon país d'Europa, després de França, i el vuitè del món que n'ha fet un de cara. En aquesta ocasió el receptor ha estat un home, que encara haurà d'esperar un parell de setmanes per comprovar si ho rebutja. Després d'una operació que es va perllongar durant quinze hores, l'equip del doctor Pedro Cavadas, que és conegut per ser l'autor de la primera muda d'avantbraços i mans del planeta, dedicà ahir la jornada a descansar. El pacient és un home de 43 anys que ha rebut els teixits facials d'un altre que en tenia 35 i que va morir en un accident de trànsit. Segons va explicar Cavadas, el receptor patia "un problema molt greu" i va ser seleccionat fa "molts mesos" per practicar-li una intervenció "molt més complicada que qualsevol altra".
Procediment
L'extracció dels teixits va tenir lloc entre les 19.00 i les 22.00 hores de dimarts i, en el procediment, va participar-hi un equip de més de 30 persones, entre cirurgians i altres professionals sanitaris de l'hospital La Fe. En concret, es dugué a terme un trasplantament microquirúrgic en el qual l'objectiu és reparar tots els nervis de la cara, les artèries i les venes, els conductes salivals i les comissures facials del pacient, que ha de ser del mateix sexe, raça i grup sanguini que el donant. Finalment, la intervenció acabà a les 05.30 hores d'ahir, després de 15 hores i mitja de quiròfan.
Amb tot, aquesta operació, no exempta de riscs, té repercussions físiques i un impacte psicològic molt fort. En aquest sentit, el psiquiatre forense José Cabrera assegurà ahir que aquest primer receptor d'un trasplantament de rostre "tindrà una nova vida, en la qual no haurà d'anar amb un vel al cap ni haurà d'amagar-se, però probablement mai no assumirà que aquests trets són els seus". "La persona que veus en el mirall ets tu. Ara bé, si mires el reflex i hi veus una altra cara, malgrat que sàpigues que ets tu, no et reconeixes", va explicar.
S'hi ha d'acostumar
Per això mateix, indicà que el primer que haurà de fer el pacient serà "acostumar-s'hi i entendre que continua sent el mateix, començar a acceptar el seu nou aspecte", una tasca complicada perquè "el cervell té el croquis de la nostra cara des que naixem". Després d'això, haurà d'assumir que "aquest rostre pertanyia a una altra persona" i, finalment, "haurà d'aprendre a comprendre les persones que el miren amb insistència, perquè això serà una constant comuna en la seva nova vida". D'altra banda, pel que fa al procés de recuperació del trasplantat una vegada que es refaci de les seqüeles físiques, el doctor Cabrera va assenyalar que l'equip mèdic haurà d'estar "molt pendent dels seus canvis d'ànim per evitar les frustracions anímiques, les depressions i els quadres d'alegria desorbitada. Amb aquesta finalitat, haurà de seguir un tractament amb fàrmacs antidepressius perquè mantingui un to estable", va concloure.
No obstant això, serà el primer mes el que determinarà si el seu cos rebutja el teixit trasplantat, tal com va advertir el vocal de la Societat Espanyola d'Immunologia Manel Juan. Segons explicà aquest expert, malgrat que s'han de realitzar estudis d'histocompatibilitat previs a l'operació, la complexitat de la mateixa fa necessari monitoritzar el receptor i utilitzar immunosupressors per evitar rebuigs accelerats. Si es produeix aquesta reacció, s'iniciarà un procés inflamatori, que "serà més visible" en ser un trasplantament extern.
Crisi de rebuig
Sobre aquesta evolució va parlar també el coordinador de l'Organització Nacional de Trasplantaments, Rafael Matesanz, qui va dir que caldrà esperar "setmanes, fins i tot podrien passar mesos", per assegurar-se que el pacient no sofreix cap crisi de rebuig, que, d'altra banda, és fàcilment controlable amb medicaments. A part d'això, respecte de la possible reacció psicològica en contra d'aquests nous trets, defensà que "els pacients ho han passat tan malament que se senten alliberats en rebre la nova cara".
Les felicitacions per aquest èxit en el segon trasplantament de rostre a Europa arribaren ben aviat. El mateix Matesanz va assegurar que la intervenció s'ha aconseguit "en un temps rècord", menys de dos mesos després que s'aprovàs i menys de tres mesos després que fos sol·licitada. No obstant això, aquest coordinador va exposar també un vessant més amarg d'aquesta situació i es mostrà "preocupat" pel fet que s'hagin filtrat a la premsa dades del donant i del receptor. Així, digué que moltes són inexactes, ja que la llei "exigeix privadesa", i que no és "un bon exemple per a les famílies de futurs donants".
Els precedents
Fins ara només s'havien realitzat set trasplantaments de cara al món i tots havien estat parcials: quatre a França, dos als Estats Units i un a la Xina. El primer es va fer a França el novembre del 2005 i la receptora va ser Isabelle Dinoire, una dona el rostre de la qual havia quedat deformat després de ser atacada pel seu ca. La intervenció més complexa d'aquestes característiques, però, s'efectuà el desembre del 2008 a la Cleveland Clinic d'Ohio (als EUA) a una dona a la qual varen reconstruir el 80 per cent del rostre. Aquesta pacient és Connie Culp, qui l'any 2004 va rebre del seu marit un tret que li causà la pèrdua d'un ull i del nas i greus lesions a les galtes, la mandíbula i el llavi superior.
