Per ventura, la gran paradoxa dels cellers mallorquins és que treballen una terra propícia per als vins negres... però el clima i les bones temperatures conviden a beure vi blanc. Exemples, n’hi ha de sobra a l’Illa. Un és, sense dubte, el Blanc de Blancs dels cellers Macià Batle: un vi elaborat de la collita de 2008 i que, no debades, fou premiat amb la Gran Medalla d’Or a la Fira vinícola de Berlín. Segons Ramon Servalls, director del celler, l’esperit d’aquest vi és impulsar una varietat de raïm autòctona –el premsal blanc– fins a l’àmbit de l’excel·lència. "No és un raïm qualsevol, ja que l’única zona del món que el cultiva són les nostres Illes", assegura.
És una especialitat de la casa, mai millor dit, que remarca el "caràcter mediterrani" del Blanc de Blancs. "I enguany", afegeix Sebastià Rubí, "amb un poc d’agulla!", perquè si s’ha de descriure aquest vi, els atributs passen per la seva força aromàtica i la frescor del seu cupatge. Premsal blanc sí (en un 80%), però amb un afegit de raïm Chardonney (20%) per equilibrar-lo correctament. Aquest producte és obra, en gran part, de l’enòleg de la casa, Ramon Vaca. I és que si la collita de l’any passat s’excedia lleugerament d’un punt dolç, la fermentació de final de 2007 i principi de 2008 ha estat idònia: tres mesos de criança en bóta per traslladar-lo ràpidament, per març, a la botella. Des d’aleshores ha reposat tranquil·lament embotellat, en espera que algun comensal l’obri com a acompanyament d’un dinar d’estiu.
Tot i el bon temps i la climatologia a què les Illes ens tenen acostumats, tastar un Blanc de Blancs de Macià Batle ja és més que factible. Un dinar amb amics convida a encetar aquest vi blanc, encara que aquestes illes siguin terra de negres. Les pluges i les temperatures ajuden al creixement del raïm negre. Això no obstant, les mateixes temperatures, als humans, ens inciten a beure un Blanc de Blancs ben fresquet. I amb gelera de peu "millor que millor", que diria Karlos Arguiñano.
