cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 25°
27°

Tres apassionats de la simetria, Nobel de física

La feina de Yoichiro Nambu, Makoto Kobayashi i Toshihide Maskawa ha estat determinant per comprendre la física subatòmica i de la composició de la matèria

El premi Nobel de física 2008 reconeix la feina de tres físics de partícules, Yoichiro Nambu, Makoto Kobayashi i Toshihide Maskawa, que demostra la asimetria de l’Univers.L’Univers no és perfecte. No és simètric ni absolut, per sort, perquè si fos així no seríem aquí. Les lleis que regeixen la simetria es trenquen contínuament i des del principi del temps, poc després que esclatàs el Big Bang fa 14.000 milions d’anys. Amb l’explosió aparegueren la matèria i l’antimatèria però, com podem constatar avui, la matèria aconseguí desbancar la seva antítesi.

Si no s’hagués trencat llavors la simetria, la matèria i l’antimatèria s’haurien aniquilat mútuament. D’aquest encontre simètric només n’hauria restat radiació. Els tres llorejats, Yoichiro Nambu d’una banda, i Makoto Kobayashi i Toshihide Maskawa de l’altra, han elaborat sengles teories que expliquen, des de la disciplina de la física de partícules, per què el món no és simètric. Aquests savis sostenen que són les minúscules desviacions que tenen lloc en l’àmbit subatòmic les responsables originals de la "imperfecció" de l’Univers.

Nambu és el "pare" de la asimetria en el camp de la física de partícules. Va ser ell qui, l’any 1960, va introduir per primera vegada el concepte de ruptura espontània de la simetria. Nambu treballava en la descripció matemàtica d’un altre fenomen físic, la superconductivitat, que es produeix quan el corrent elèctric circula sense trobar gens de resistència. El científic nord-americà va atribuir la causa de la superconductivitat a la ruptura espontània de la simetria, un plantejament que després aplicaria a l’estudi de les propietats del buit.

El buit, en física, no significa que no hi hagi res: es refereix a l’estat amb la mínima energia possible. Nambu establí que aquest estat, el buit, no correspon a un estat de simetria. El 1972, Kobayashi i Maskawa varen descriure el fenomen de la ruptura espontània de la simetria, que s’havia observat per primera vegada uns anys abans, el 1964, amb els experiments de partícules.La hipòtesi encaixava amb el model estàndard de física de partícules vigent, però no d’una manera exacta. El model s’havia d’ampliar: havien d’existir tres famílies de quarks, les partícules que formen la matèria amb els leptons.

Les prediccions de Kobayashi i de Maskawa s’han confirmat amb el temps. L’existència de les tres famílies de quarks —els charm, els bottom i els up— es comprovà el 1974, el 1977 i el 1994, respectivament.L’any 2001, els experiments amb detectors de partícules, el BaBar a l’accelerador SLAC d’Stanford (EUA) i el Belle a l’accelerador KEK de Tsukuba (Japó), confirmaren que es trencava la simetria a les partícules, d’acord amb allò proposat per Kobayashi i per Maskawa gairebé 30 anys abans.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.