Pel que fa a Alcampo, l'enregistrament mostra una conversa entre una consumidora i una treballadora del Servei d'Atenció al Client en què aquesta darrera reconeix obertament que l'empresa no demana el català com a requisit per treballar-hi. Aquesta clienta explica que s'hi va adreçar després que en reiterades ocasions es trobàs amb treballadors que no l'entenien. Davant d'aquesta situació, la consumidora va interposar una queixa i, a hores d'ara, encara no ha rebut cap resposta formal per part de l'empresa.
Pel que fa al cas de Leroy Merlin i, a diferència de la primera gravació, en l'enregistrament es pot identificar una actitud supremacista per part de la treballadora, que es nega a atendre un client pel simple fet de voler parlar en català. La conversa no pot avançar, ja que la treballadora insisteix que si no parla castellà, no el pot atendre. La situació no es desencalla fins que no arriba una segona treballadora. En aquest cas, el consumidor també va posar una queixa que encara no ha rebut resposta. A banda d'aquesta discriminació, la Plataforma per la Llengua ja havia denunciat abans Leroy Merlin per no etiquetar en català els seus productes de marca blanca.
Malauradament, aquests exemples no són anecdòtics, ja que les discriminacions lingüístiques són habituals en les relacions de consum dels catalanoparlants. És evident que el català es troba en una situació d'emergència lingüística i que fa anys que cau l'ús social de la llengua. L'àmbit del consum no se n'escapa. La Plataforma per la Llengua rep cada any nombroses queixes referents a l'atenció oral, ja que molts consumidors són discriminats pel simple fet de parlar català. L'any 2024, el 29 % de les discriminacions denunciades a l'entitat feien referència a aquest fet. El 2023, una proporció molt similar (el 30 %).
El volum de queixes que rep la Plataforma per la Llengua sobre l'atenció oral contrasta amb les xifres que presenta l'Agència Catalana de Consum. Mentre l'entitat ha anat rebent cada any més i més queixes d'aquesta tipologia fins a estabilitzar-se al voltant del 30 % del total de les que rep, l'organisme públic ha seguit una tendència inversa: any rere any ha anat veient com disminuïa el percentatge de denúncies rebudes.
Cal tenir present, que l'Agència Catalana del Consum ha multiplicat per més de set el total de les denúncies rebudes en els darrers quatre anys. Paradoxalment, però, el percentatge de les queixes que tenen a veure amb atenció oral, retrocedeix. La tendència a la baixa és evident. Si mirem les xifres concretes, l'any 2021, de totes les queixes presentades a l'Agència Catalana de Consum, que en van ser 206, el 50 % feien referència a l'atenció oral. El 2022 representaven el 38 % de 456, el 2023 el 23 % de 1.874 i el 2024 el 10 % de 1.576.
Els factors per a explicar aquest biaix són diversos. El primer motiu és el desconeixement que tenen part de les víctimes sobre el procediment que han de seguir un cop han estat discriminades. L'òrgan competent per atendre les denúncies sobre atenció oral és la Direcció General de Comerç, tot i que és l'Agència Catalana de Consum qui rep la gran majoria de queixes i les deriva a aquest altre organisme. Per exemple, la Plataforma per la Llengua recomana als afectats que presentin les queixes, relatives a l'atenció oral, a l'Agència Catalana de Consum, ja que el seu formulari en línia és més senzill i intuïtiu. I ja serà aquest òrgan qui les derivi a la Direcció General de Comerç.
El segon factor és la dificultat que es pot trobar l'administració per a sancionar aquest tipus de discriminacions, ja que sense una prova, com ara una gravació de la conversa, és pràcticament impossible poder-ho demostrar. Això pot dissuadir la víctima de presentar la denúncia davant les poques possibilitats que prosperi. I el tercer, i darrer factor, és que molts catalanoparlants perceben Plataforma per la Llengua com a referent en la defensa dels drets lingüístics i s'hi adrecen directament quan són discriminats.
En relació amb tots aquests factors, l'entitat ha desenvolupat una guia, en el marc de la campanya 'Decantem la balança pel català', en la qual s'explica quina normativa empara el dret del consumidor a ser atès en català, quin procediment ha de seguir per denunciar-ho i quan es pot gravar legalment una conversa i quina difusió se'n pot fer. L'entitat és conscient de la manca de coneixement que tenen molts consumidors sobre quins són els seus drets i per aquest motiu, contínuament, cerca fórmules perquè tots els catalanoparlants sàpiguen com actuar quan veuen vulnerats els seus drets. Una de les principals eines és el Síndic de Drets Lingüístics, que ja està desplegat a Catalunya i aviat ho farà també a les Illes Balears i al País Valencià.
9 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Cada vegada que surt el tema hem de sentir les mateixes bajanades fatxes. Només els catalanoparlants patim discriminació, i això és irrefutable. Si no, ja explicareu algun cas en què un castellanoparlant ha estat discriminat per xerrar castellà. Que la llei no obligui a conèixer el català demostra qui les fa, les lleis. La veritable igualtat només és possible si tothom té els mateixos drets i els mateixos deures. Esper ditets vermells, que és la resposta covarda, però seria fantàstic que vos atrevíssiu a debatre.
No vos deixeu entabanar pel xovinistes ultraespanyols barruts i fal·laços que intenten fer-nos creure que no hi ha normatives i que no diuen res. Què diu la llei? Què diuen que no diu la llei? Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística a les Illes Balears. "Article 2 2.1 La llengua catalana és la llengua pròpia de les Illes Balears i tots tenen el dret de conèixer-la i d’usar-la. 2.2 Aquest dret implica poder adreçar-se en català, oralment o per escrit, a l’Administració, als organismes públics i a les empreses públiques i PRIVADES. També implica poder expressar-se en català a qualsevol reunió i desenvolupar en aquesta llengua les activitats professionals, laborals, polítiques, sindicals, religioses i artístiques; així com rebre l’ensenyament en català i rebre-hi informació a tots els mitjans de comunicació social. Article 3 : Les persones jurídiques de l’àmbit territorial de les Illes Balears s’han d’atenir, també, als punts que estableix l’article anterior". També seria interessant que nos diguessin amb dades on hi hagut discriminació en centres sanitaris per part de metges o personal d'infermeria, devers persones que s'han volgut expressar en castellà o espanyol. És clar que és decisió "empresarial" incomplir la llei, per això s'ha de denunciar les discriminacions i els incompliments. Què volen aquesta gent ? Què pretenen ?
Els negocis privats no estan obligats a les Illes Balears atendre en Català. La llei diu això. A Catalunya tampoc és obligatori que tots els empleats xerrin català, han de teniu algú que ho pugui fer. No es discriminació ni no fer-ho en espanyol, es decisio empresarial.
Uep ! Prou que ho sabem que els xovinistes ultraspanyols tenen dret a que els atenguin en espanyol o castellà, el quídam al·ludit hauria d'aprendre a llegir i escriure el català/valencià. Les lleis espanyoles estan fetes a la seua mida. Si volen fer comentaris en un mitjà escrit en català/valencià hauria de començar a dominar la nostra llengua, altrament escriuen com aquests comentaris obvis que prou que sabem i no cal que nos ho recordi. Tant costa de comprendre : "1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, té, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial. 2. Totes les persones tenen el dret de conèixer-la i d’usar-la, i ningú no pot ser discriminat per causa de l’idioma". Per ventura, qualcú li ho pot traduir ? Es pensen que solament tenen drets els ocupants? Per què sempre fan tanta befa de la nostra llengua, del sentit comú i de la nostra gent?
KilomboEvidentment que el tens. Que has tengut problemes qualque vegada?
Que qualque comentarista no estigui informa't de la legislació vigent no vol dir que nos conti la veritat. La ignorància de la legislació vigent no fa que qui la incompleix o dona excuses per aquest motiu no cometi una infracció. A sobre els xovinistes ultraspanyols xerren de "llibertat" de llengües quan els hi convé. Article 4t de l'Estatut d'Autonomia: La llengua pròpia 1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, té, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial. 2. Totes les persones tenen el dret de conèixer-la i d’usar-la, i ningú no pot ser discriminat per causa de l’idioma. 3. Les institucions de les Illes Balears han de garantir l’ús normal i oficial dels dos idiomes, han de prendre les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i han de crear les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears. Codi de consum de Catalunya, on hi ha els comerços denunciats: Llegiu l'article 128-1 etc A més a més sempre que es vulnera la nostra llengua i es mostren empreses o entitats que en contractar els seus empleats no demanen el requisit de la llengua catalana/valenciana sempre es deixa d'esmentar que el requisit de la llengua espanyola o castellana sempre el demanen. Si no recordem mai aquest "detallet" pareix que el castellà o espanyol sigui innat per a tots els dependents i funcionaris, i no és així els hi exigeixen sempre el requisit parlat i escrit de l'espanyol.
Entonces tengo derecho a que me atiendan en castellano
KilomboAra explica'm què passa amb el meu dret a no ser discriminat per raó de llengua. Quina és la perseguida?
Las empresas privadas no están obligadas al catalan